DIVENDRES, 14 DE JULIOL DE 2006
BAGES-MAÇANERS (75 KM)
Avui comencem les vacances, que durant força dies hem anat preparant amb il·lusió i esperança. Són les primeres vacances amb l’AC.
Sortim de casa a 2/4 de 6 de la tarda, després de que ens haguem esperat per una tempesta que deu ni do, però a diferència d’ahir sense pedra.
Si bé les vacances les passarem a França, les iniciem amb una estada a Maçaners, on s’hi celebra la Festa Major i uns amics, i els seus dos fills ens han convidat.
Sortim de casa a 2/4 de 6 de la tarda, després de que ens haguem esperat per una tempesta que deu ni do, però a diferència d’ahir sense pedra.
Si bé les vacances les passarem a França, les iniciem amb una estada a Maçaners, on s’hi celebra la Festa Major i uns amics, i els seus dos fills ens han convidat.
De camí, parem en una benzinera a canviar la bombona de butà que al matí he vist que s’havia acabat.
 |
| Pedraforca |
Quan arribem plovisqueja i el cel està ben tapat. El Pedraforca ens queda a tir de pedra.
Els nostres amics, que pugen de Manresa, arriben poc després i ens convencen de que dormim amb l’AC a la plaça del poble. Un cop hem aparcat, els nens marxen a jugar i s’estan tota l’ estona caçant i observant insectes, amb un equip esplèndid. Ha parat de ploure i gaudim d’una bona estona abans de sopar. Soparem a casa dels nostres amics.
Bona vetllada i a dormir.
DISSABTE, 15 DE JULIOL DE 2006
MAÇANERS
Ens llevem al matí amb una espectacular vista del Pedraforca. Després d’esmorzar, agafem els bastons (que vaig comprar fa uns mesos a Andorra, i pel que en demanen a altres llocs –Decatlhon per exemple- molt bé de preu per cert) i sortim a caminar una mica per un camí que s’ endinsa en un bosc proper. Arribem una mica més enllà de la Font Vella, reposem i tornem. Ja hem fet temps i podem anar a buscar a als nostres amics, que ja s’hauran llevat (bé vista la seva cara no fa pas gaire).
A les 11 anem amb els nostres anfitrions a la festa infantil. Un món de tallers diversos i no per casolans força engrescadors que fan les delícies dels més menuts i no tan petits (tots en provem algun). Després d’una guerra d’aigua, enllestim el dinar que farem de pic-nic en una era propera.
Un xàfec just quan hem acabat de dinar ens porta una estona a l’AC. Però el xàfec es converteix en una pluja continuada i fins i tot amb una mica de calamarsa fins ben entrada la tarda.
Més tard i després de veure una imatge peculiar del Pedraforca, enfarinat al juliol ... per la pedra, un inflable entreté als nens abans d’ anar al sopar de germanor de la Festa Major.
Un cop sopats, una estona més a l’inflable (pràcticament fins a les 12) abans d’anar a dormir. Hem d’encendre la calefacció de l’AC, la nit és fresca.
DIUMENGE, 16 DE JULIOL DE 2006
MAÇANERS – CARCASSONNE (214 KM)
Marxem de Maçaners a 2/4 de 12, després d’estrenar la mànega d’aigua per omplir des de l’aixeta de la font de la plaça de l’Església el dipòsit de potables de l’AC i de mobilitzar algun veí per apartar el seu cotxe i deixar-nos sortir.
Avui travessarem dos dels túnels més llargs d’ Europa, primer el del Cadí (més de 5 Km) i el de Puymorens (un mica menys de 5 Km), aquest ja en territori francès i molt més estret.
Deixem enrera els darrers pobles de Catalunya, abans d’entrar a França per Bourg-Madame. Enfilem cap al túnel de Puymorens (11’50 €) per evitar el port de muntanya i després de passar unes quantes corbes (no esperades) arribem a Ax-les-Termes, on parem per dinar. Jo hem quedo a l’AC a preparar el dinar, mentre els nens se’n van a jugar a un parc infantil proper.
Després del primer dinar a l’AC de les vacances, sortim a passejar per aquesta població de muntanya. Carrers amb botigues obertes (sobretot d’alimentació i llibreries per allò dels records) i un aire muntanyenc i turístic a la vegada. Arribem fins a les portes del telecabina abans de tornar cap a l’AC. De tornada comprem fruita, préssecs i sobretot albercocs, que són boníssims i fa dies que els esperem. La fruita a França sempre sembla tenir una millor aparença que la de casa nostra. Per què deu ser?.
Continuem cap a Tarascon-sur-Ariege, Foix i ens desviem per una carretera secundària per arribar a Carcassonne, sense haver d’ arribar a Toulousse i fer més volta. Es fa llarg, la carretera no acompanya, potser hauria estat millor seguir per l’autopista fins a Toulousse i després fins a Carcassonne.
Arribem a Carcassonne cap a les 6 de la tarda. Fa calor, molta calor. Seguint les indicacions i després d’haver-nos de parar per que el nano gran s’ha marejat, ens aturem a l’àrea d’AC a sota mateix de la muralla de La Cité (10’00 € per 24 hores).
Cansats i acalorats, però amb la il·lusió de l’inici de les vacances encara intacte, decidim berenar fruita a l’AC per refrescar-nos un mica, abans d’anar a passejar per la ciutat medieval, que ens apareix majestuosa des de la finestra de l’AC.
Als nanos se’ls hi obren els ulls cada cop que anem apropant-nos a la porta Narbonnaise, que ens conduirà a l’ interior de la muralla. L’època medieval dels cavallers ens captura a tots. Hem estat a Carcassonne altres vegades i l’esperit de la ciutat sempre ens captiva.
Tornem a l’ AC per sopar i després m’emporto als nens a pujar als melancòlics cavallets de l’entrada. Es diverteixen molt.
Marxem a dormir, fa xafogor i dormim amb les finestres obertes i les mosquiteres abaixades. Quina diferència amb la darrera nit a Maçaners on vàrem haver d’engegar la calefacció!!
DILLUNS, 17 DE JULIOL DE 2006
CARCASSONNE – LA ROCHELLE (584 KM)
A 2/4 de 3 de la matinada uns sorolls estranys ens desperten, em capgiro al llit i miro per la finestra ... dues noies (d’entre 15 i 18 anys) furguen entre les bicicletes d’una AC portuguesa que tenim aparcada al costat. Surten corrent al veure’m obrir la porta i només s’han endut el quadrat blanc i vermell de senyalització. El portuguès surt també amb pijama i es posa les mans al cap al veure-les fugir. Se li escapa algun renec. La resta de la nit passa sense més sobresalts.
Al matí, anem a visitar la ciutadella. Com sempre majestuosa i plena d’ història. Pugem en un carro tirat per un cavall que ens porta a visitar part de les muralles i ens ensenya vistes i perspectives tot seguint l’espai que queda obert entre les dues muralles.
Després visitem la basílica i alguna de les nombroses botigues. Asseguts al carrer Saint Louis i vençuts per la calor, prenem uns granissats de préssec i maduixa força bons.
 |
| Cavaller a Carcassonne |
Al cap d’ una estona anem a dinar (teníem pensat de fer-ho a l’AC, però la calor ens fa desistir del fer amb els nens el trajecte d’ anar i tornar) en un “bareto”, hamburgueses, kebabs i patates fregides. Després un gelat en un altre racó i anar fent temps per anar a veure l’espectacle medieval.
A 2/4 de 3, ens adrecem cap a l’entrada del torneig. Aguantem estoicament fins que obren. La calor és insuportable. Poc passades les 3, accedim al recinte, decorat amb escuts, banderes i tendes. Al fons, un tron des d’on el rei presidirà la Justa. A banda i banda del carrer, on els cavallers dirimiran la seva astúcia amb les armes hi ha les graderies des d’on observarem el torneig.
Als nens els hi agrada molt i a nosaltres també. Fins a 6 cavallers, representant diferents comptats del que ara és l’estat francès, lluiten per decidir qui és el millor amb el maneig de les armes. Combats a cavall i llança, espasa, destral o puny, tot s’hi val per que el combat sigui prou amè. Al final, el cavaller de Carsac, s’alça amb la victòria vencent a un cavaller que amb la seva arrogància i males maneres ha aconseguit el rebuig del públic.
Al sortir, tornem cap a l’AC. Ens espera una llarga tirada fins a La Rochelle ... o fins on arribem.
L’autopista es fa amena, aprofitem que els nens dormen, per travessar Toulousse (restriccions de velocitat per prevenir-ne la pol·lució) i acostar-nos a Burdeus. En una esplèndida àrea de servei, berenem - sopem uns fantàstics entrepans. En una altra buidem i omplim aigües i en una tercera mengem una mica de fruita, posem els nens a dormir i reemprenem el camí cap a La Rochelle, són poc més de les 11 de la nit. Només ens en separen 160 Km. Estaria bé arribar-hi i poder fer-hi nit.
Arribem a La Rochelle, per intuïció i potser per que vagament ho recordo d’algun dels molts escrits que he consultat, seguim les indicacions de P+ PA (Pàrquing i Àrea de Relax Jean Moulin). Entrem al pàrquing a 2/4 d’1 de la matinada. Hi ha altres autocaravanes, el terreny està més o menys parcel·lat i en demanen 5 € per cada 24 hores. El pàrquing compte amb els serveis normals per a les AC, zona de càrrega d’aigua potable, buidat d’aigües grises i negres i contenidor per escombraries. Com comprovarem demà està una mica mancat d’ombra.
Cansats, anem a dormir.
DIMECRES, 19 DE JULIOL DE 2006
LA ROCHELLE – SAINT MARTIN-DE-RÉ (Illa de Ré) (36 KM)
El matí anem a visitar el famós aquari. No ens defrauda. Les posades en escena són magnífiques i la part de la jungla esplèndida.
Després anem al Museu dels Models Reduïts i al dels Autòmats, que no queden lluny de l’aquari. Primer visitem el dels Models Reduïts, està bé però no mata. Hi ha però algun diorama interessant i la part dels trens està bé. Sorprenent en canvi el Museu dels Autòmats. Fantàstic, divertit. Només a l’entrada ja ens ha dut als màgics records de l’atracció de les nines d’ Eurodisney. Els nens al·lucinen amb la majoria de les escenes.
De tornada, comprem pa i anem a dinar a l’AC, buidem i carreguem aigua i marxem amb l’AC al súper a comprar. Hi arribem en menys de 5 minuts. Els nens s’han adormit i hi entro sol a comprar.
Marxem cap a l’Illa de Ré, una illa enganxada a La Rochelle per un fantàstic pont i un peatge gens menyspreable de 16’50 €, això sí, preu pel trajecte d’anada i tornada.
Busquem un lloc per parar i anar a banyar-nos a l’oceà. Descartem els dos primers pobles i acabem en un càmping de Saint Martin-de-Ré. La meva companya ha decidit que a mi m’encantaria el poble mentre caminava cap a l’oficina de turisme amb la nena i jo les esperava mal aparcat (no es gens fàcil fer-ho bé en aquestes contrades) i també perquè els dos nens dormen plàcidament a l’AC.
Un cop establerts al càmping i després de berenar, agafem tots les bicis i marxem cap a la part del port.
Tenia raó, és un poble de pescadors vingut a més. Turístic, sense cotxes i amb un peculiar port, una fortificació militar, un munt de restaurants (per assaborir ostres i musclos amb patates fregides), un poble de comerços ... i això que és força petit. Maco de veritat.
Al càmping aprofitem per fer bugada, fins ara havíem passat rentant a mà les peces més petites.
DIJOUS, 20 DE JULIOL DE 2006
SANT MARTIN-DE-RÉ (Illa de Ré) – LE PUY-DU-FOU (159 KM)
El gran juga una estona amb un nen francès construint una espècie de muralla mentre la marea va pujant visiblement.
A ¾ d’ 1, marxem de la platja per anar a dinar a l’AC i després agafar el camí que ens porti fins a Le Puy-du-Fou (potser el punt àlgid de les vacances). Aprofitem que els nens s’ han adormit per fer una mica més de volta per l’Illa per tal de veure-la una mica més (encara que només sigui de vista).
Per la N-137, marxem direcció Nantes i després per l’A-67 direcció Cholet. Parem a buidar i omplir a la mateixa sortida de l’ autopista que ens ha de dur al parc. Comprem unes pastes i marxem a berenar al pàrquing del parc.
Hi arribem prop de 2/4 de 6 ... la vista ens porta a immens pàrquing gratuït per AC on hi aparquem. Aquí centenars d’ AC’s formem carrers per passar-hi la nit. Segurament mai més tornarem a veure una concentració tan gran d’ AC’s.
DIVENDRES, 21 DE JULIOL DE 2006
LE PUY-DU-FOU
Avui i demà tenim pensats de passar-los visitant el Gran Parc de Le Puy-du-Fou, doncs suposem que amb un dia no n’hi haurà prou per veure-ho tot, ja que estem de vacances i no volem córrer, però tampoc perdre el temps, per això ens llevem per poder arribar a l’hora d’ obrir el parc (les 10 del matí).
Poc després de les 10, i un cop hem aconseguit les entrades (els dos petits no paguen i el gran ho fa menys), consultem el plànol on hi consta el programa d’espectacles del dia (curiosament l’editen per a cada dia i els espectacles poden canviar d’ hora d’un dia a un altre) i el temps meteorològic que es preveu que faci. Per avui sol i el pas d’algun núvol.
Ja som a dins. El primer que farem serà anar a veure l’espectacle dels mosqueters (novetat 2006) ja que comença a 2/4 d’ 11. És l’únic dels 5 grans espectacles que es fa en un recinte cobert.
Entrem i esperem amenitzats pels càntics d’uns i unes escoltes. L’espectacle està ple d’efectes especials (anirem veien aquest fet com una constant en la resta d’espectacles), damunt un escenari grandiós van succeint-se escenes basades en l’època dels mosqueters amb el Cardenal Richelieu presidint darrera nostre l’espectacle. El número final, amb cavalls, fonts d’aigua (que fan de l’escenari una piscina), foc i una acurada coreografia i un esplèndid decorat, és sensacional.
Potser hi falta una mica més d’espases per fer-lo més engrescador. Però els nens no han obert la boca en tota l’estona, tot i que ens ha costat seguir el fil argumental (aquests francesos són molt francesos ... no els hi costaria res donar una petita sinopsi de l’espectacle en diferents idiomes).
Sortint visitem la ciutat del s. XVIII, tot dirigint-nos cap a l’espectacle dels Viquings (el més esperat, des de que els vaig explicar).
Tot i que una emprenyadora pluja ho ha deslluït un xic (sort de la predicció del fulletó explicatiu - sol i el pas d’ algun núvol-), l’espectacle és immens. No ens ha defraudat gens (el fil es pot seguir aquí molt més).
Ple d’efectes especials, drakars sorgint del no-res, un altre del fons del llac, cases incendiades, aparicions i desaparicions espectaculars i un final feliç. Als nens els hi ha encantat, volen repetir.
El petit s’ha adormit i ja que plovia me l’he endut fora, a cobert sota una de les portes d’accés, des d’on jo he pogut seguir l’acció dret.
Ja ha parat de ploure, discutim si vaig fins a l’AC a buscar els cangurs, però sembla que aclareix i ... són més de 30 minuts. Decidim que no, les prediccions són les prediccions...
Dinem, encara sota alguna gotellada, al “garito” de la ciutat del s. XVIII, botifarra amb xips i la nena, entrepà de pernil dolç (sucat amb mantega). A la noia li encanta.
Visitem el Túnel de la Memòria, el relat amb maniquins dels fets de la Vendée (història de França), al petit li ha encantat i el Teatre d’Aigua, representacions hologràfiques i llums de colors damunt una cortina d’aigua. No hem entès res, però és curiós si més no.
Caminem fins al poble medieval i encantats encara per l’entorn natural que ens envolta (jardins i boscs magnífics) i gaudint de les diferents escenificacions que hi donen també el seu punt d’interès, anem a un altre dels espectacles, “La Bataille de Donjon”.
Lluita medieval amb armes (els de Carcassonne n’han d’aprendre molt), catapultes i altres màquines bèl·liques i una esplèndida exhibició de muntura a cavall.
Sortint, volem anar a l’espectacle “Gladiateur”, que comença a les 5 i és aquesta la darrera representació del dia. Dins d’un espectacular Coliseu, pràcticament ple, gaudim d’ un altre majestuós espectacle. Fil argumental fàcil de seguir i un heroi a qui aplaudir. Tots els ingredients per passar-nos-ho bé.
Gladiadors, cristians presoners, romà rebel, desfilades de les legions, animals salvatges (lleons, estruços, dromedaris i fins i tot un guepard, un tigue i una hiena), carreres de quàdrigues i un perdó final dels lleons, rebel·lant-se contra la tirania de l’Emperador i salvant a l’heroïna que s’ha de casar amb el capità romà rebel.
Els petit disfruta fent-li Uuuuuuh, Uuuuuuuh !!!!! als soldats romans (que fan de dolents) i a l’Emperador i intenta fer amb el dit polze el símbol de mort (característica de l’època de Roma) encara que ell ho fa amb l’Índex. Ens fa morir de riure. Grandiós espectacle ... un altre a repetir per clamor popular.
Comença a ser tard i marxem. A mig camí, ens aturem a gaudir de la música clàssica que uns músics un xic “conyons” toquen al costat del llac.
De sobte un sorollós tro, ens avisa que començarà un espetec d’aigua gens envejable. A córrer. Visca les prediccions. En prou feines arribem a la zona del “Burg de 1900”, on hi ha les botigues, quan esclata a ploure de valent.
Refugiats sota un pont de fusta, mentre els dos petits dormen als cotxets anem passant l’estona. La fusta del pont va mullant-se i cada cop una mica més els degoters comencen a ser més importants, ja no hi estem a aixopluc. Ja que ens estem mullant i els nens s’han despertat i comencen a tenir fred (van força molls) i sembla que ha parat una mica, enfilem cap a l’AC.
Sopar i a dormir. Ja no plou, però el cel amenaça amb el seu color lila fosc. Demà serà un altre dia.
DISSABTE, 22 DE JULIOL DE 2006
LE PUY-DU-FOU – USSÉ (187 KM)
Avui passarem el 2n dia al parc i la previsió és que al vespre un cop sopats marxem cap a la zona dels Castells del Loira.
Tenim la intenció de repetir Viquings i Gladiadors i els autòmats musicals al “Burg de 1900” a petició del ... petitó. El dia dins el parc, és divertit i amè. Avui el sol apreta i no hi ha amenaça de pluja ... de moment. Curiosament i tot i ser cap de setmana hi ha molta menys gent que ahir.
Com a novetat l’espectacle “Le Bal des Oiseaux Fântomes”, on en un espai obert al cel, gaudim d’ una exhibició de vol i actuacions de diferents ocells. Realment espectacular. Ens ha agradat molt. Els vols rasant, els picats des del globus aerostàtic.
Dinem al “xiri” de la ciutat medieval. Mentre jo em dono el luxe de menjar-me un entrecot amb patates (9’50 €). Els demés patates fregides amb pernil dolç cuit. Tot boníssim.
A la tarda després d’assistir a l’única representació dels gladiadors i de passejar una estona pels acurats jardins i que els infants facin funcionar els orgues d’aigua (sortidors d’ aigua enmig del llac, accionats des d’una taula de comandaments a la vora tot escoltant el fil musical), ens remullem als pous saltarins (un conjunt de 5 pous dels que surt un xorro d’aigua aleatòriament que desemboca amb precisió dins un altre pou) i visitar altres petits espais (cau dels llops, cau dels conills,...) assistim al Teatre dels Nens, representació de titelles. Una mica fluix. I ens fem la foto al Banc dels Enamorats, la tiren els nens que riuen de valent per que els hi diem que estem enamorats.
Quan ja marxem, passem pel “Burg de 1900” a veure i escoltar els autòmats musicals i a comprar algun record. Cascs i punyals de viquings pels nens i un collaret i una polsera de perles per la nena i uns imants per la nevera.
Sopem a l’ àrea d’AC’s del parc, abans de partir cap a Ussé. No buidem, doncs esperem fer-ho a l’àrea de l’ autopista que coneixem del venir.
Sorpresa !!. Impossible !!
Han tallat les carreteres que porten fins a l’autopista per un concert d’un tio que es diu J. Halliday. Ens esmercem amb el plànol en trobar rutes alternatives per anar a buidar (anem al límit i estem sense aigua), però uns gendarmes ens ho aclareixen ... accessos 27, 28 i 29 a l’autopista tancats pel concert. Cal que anem fins a Cholet per carreteres secundaries, no és massa tros, però ... emprenya.
Després d’Angers l’autopista passa a autovia i aprofitem una benzinera (tancada, sort que no hem d’omplir el dipòsit) per posar el pijama als nens i fer un pipí al carrer (no hi ha cap altre opció, a la thedford no hi cap res més i els WC de la benzinera estan tancats). Els nens se’n van dormir.
Després de perdre’ns en una cruïlla (únic cop en totes les vacances i sense el GPS – m’he deixat el carregador a casa–), arribem a Ussé. Són les 12 quan ens instal·lem a la recepció del càmping municipal. Demà ja buscarem una parcel·la.
DIUMENGE, 23 DE JULIOL DE 2006
USSÉ
Sense preses, em llevo prop de les 9. Sóc el primer i per no fer soroll m’assec al seient del copilot a la cabina i em trobo amb la mirada inquisidora de la recepcionista (ahir vàrem arribar massa tard) qui s’acosta al vidre per comptar quan m’ha de cobrar. Per cert molt econòmic.
Amb alguns dels membres desperts però al llit, el petit assegut al seient del copilot i alguns encara dormint, engego l’AC i busco una parcel·la.
Avui destinarem el dia al repòs i per que els nens juguin. Això no evitarà però, la visita al Castell d’Ussé, en el que es diu que Charles Perrault va inspirar-se per escriure “La Bella Dorment”.
Després d’esmorzar i sense cap presa, són 2/4 de 12, fem amb l’ AC el 1’5 KM que ens separen del castell. De camí veiem botigues obertes i hi anem a comprar, pa a la boulangerí i fruita, nutella i làctics (de xocolata, els únics que hi ha) en un petit súper.
Del castell, poca cosa. La part dedicada a La Bella Dorment, consta de diferents cambres i una torre, amb diferents personatges de cera del clàssic conte, amb Malèfica inclosa. La resta, algun moble i alguna armadura i poca cosa més.
Interessant a l’exterior del castell, l’espai dels carruatges i selles de muntar i l’església. Amb els nens cansats, visito sol les caves, ubicades als forats de la muntanya d’on van extreure la pedra per fer el castell.
Després de dinar el petit s’adorm i aprofito per fer un tomb amb bici amb la resta. Fem una bona pedalejada i ens ho passem d’ allò més bé.
La resta de la tarda pànxing, sopar, estona de lectura i a dormir.
DILLUNS, 24 DE JULIOL DE 2006
USSÉ – VILLANDRY – CHENONCEAUX (102 KM)
Un cop tot està preparat, sortim del càmping municipal d’Ussé. Són gairebé ¾ de 12. Poc després arribem a Villandry (només hi ha 24 Km). Volem visitar el castell, millor dit els jardins. Fantàstics, esplèndids, sobretot la part feta amb verdures i llegums. 10 jardiners tot l’any. Canvis de plantació 4 cops l’any. 4 mesos per fer la poda dels arbres 4 jardiners ... Immens. Ha valgut la pena.
Als nanos els hi encanta el laberint i el fan 2 cops. Després de donar un volta per la botiga dedicada a la jardineria i comprar uns tirabuixons de plàstic de color que giren amb el vent pel nostre jardí, marxem a dinar.
Ens aturem en un àrea de pic-nic poc després. Dinem a l’ombra després de canviar de taula i sense masses dilacions marxem cap a Chenonceaux.
A Tours parem en un centre comercial a posar benzina (és molt més econòmica) i a fer una compra important. Després amb els nens dormint, direcció Amboise, esplèndida ciutat medieval amb un castell elevat dalt un turó que observem des de la carretera i aturada d’esbarjo als Castells del Loira en Miniatura.
Els nens vestits de cavallers i de princesa (que els hi ha facilitat a l’entrada), comencem a admirar el fabulós món dels castells en miniatura. Ens agrada molt. Detalls en quasi totes les construccions, rius, ponts, trens que circulen, personatges als castells ... Reposem en un banc mentre ells juguen en un petit parc infantil. El sol pica.
Arribem a Chenonceaux a mitja tarda. Ens instal·lem per novells dins el càmping municipal, que es troba a poc més de 500 metres de l’entrada al recinte del castell. Més tard veurem que en el mateix pàrquing del castell hi ha nombroses AC’s que hi passaran la nit. Passem la resta de la tarda al càmping. Els nens juguen i nosaltres anem fent.
Després de sopar i aprofitant que als mesos de juliol i agost el castell i els jardins s’il·luminen cada nit, ens decidim a visitar-lo i guanyar unes hores del dia de demà. L’entrada ens costa 5 € per cap (els nens no paguen). Bonic. El reflexa del castell damunt l’aigua és força espectacular així com uns focus liles que enfoquen els arbres del passeig d’entrada donant-li un toc de més solemnitat.
De tornada a l’AC una taronjada en llauna estreta d’una màquina fa les delícies de les nostres goles. El més menut cada cop que algú fa un xarrup li diu:
- tot NO !!!
Una frase que ja va sent habitual cada cop que algú beu aigua de les ampolles que portem per a les excursions.
DIMARTS, 25 DE JULIOL DE 2006
CHENONCEAUX – CHAMBORD – CHEVERNY – ST. PARDOUX (288 KM)
Sortim al matí, direcció Chambord (41 Km), on hi ha el castell, es diu, dissenyat per Leonardo da Vinci durant la seva estada a prop de la ciutat d’Amboise, durant els darrers anys de la seva vida.
El visitem per dins, ens defrauda bastant tot i la seva espectacularitat des de fora. A dins la doble escala de cargol en la que dues persones poden no trobar-se si una puja i l’altra baixa i una exposició temporal de tapissos dedicada a Anibal (el comandant cartaginès) i Escipió (el Romà de l’època), que fan al·lucinar al nen més gran i em pregunta cadascuna de les històries que en elles s’hi representen. La nena escolta també interessada.
Dinem de pic-nic, asseguts en un dels jardins el menjar que hem comprat en una parada propera. Dinem tots, mentre el menut dorm al cotxet. Després ho farà ell. Quan hem acabat, sortim direcció a Cheverny, que no ens queda massa lluny (18 Km).
Arribem a Cheverny, poc després de que el campanar de l’església del poble hagi tocat les 4. Entrem a l’anomenat col·loquialment castell de Tintin, doncs és el castell que Hergé va copiar en els famosos dibuixos d’aquest personatge.
Visitem la sala de cacera, on penjats per tot arreu hi ha els trofeus de caça de diferents generacions, les dependències ubicades a la planta baixa i al primer pis del castell (bé, no és ben bé un castell, sinó més aviat un palau) i finalment ens acostem a la gossera. És aquí on viurem el darrer dels “espectacles” programats d’aquestes vacances. La gossera cuida més de 70 gossos de caça. A ¾ de 5, un cuidador entra dins del recinte i envia tots el gossos a una terrassa propera mentre ell a cop de galleda d’ aigua va netejant el terra. Després aboca un gran carretó de carcanades de pollastre i pinso al terra i l’estén formant una línia. Espera dialogant amb el nombrós públic, a que en el seu rellotge es facin les 5 en punt. Llavors obra la porta i els gossos es van col·locant al banda i banda de la fila de menjar i esperen d’ una manera inusual a l’ ordre del seu cuidador per llençar-se “com bojos” com ens diu el petitó de casa, uns damunt dels altres per aconseguir la millor queixalada de menjar. L’espectacle és digne de viure i veure. Tots ho observem embadalits.
Després ja comencem el camí de tornada, de mica en mica de retorn cap a casa.
Busquem l’autopista prop de Vierzon i baixem direcció Limoges. Mentre baixen a bon ritme, no hi ha massa trànsit, busquem a la guia de càmpings del Departament del Limousin per trobar-ne un que ens faci el pes. Ens decidim per un, poc abans de Limoges i que té piscina i un llac on banyar-se. Arribem al càmping de la Fréadour al municipi de Saint Pardoux, prop de les 9 del vespre.
Mentre un prepara el sopar, amb els nens anem a la piscina que tenim molt a pop a banyar-nos (obren de 10 a 10), ens serveix d’ esbarjo i de relax. Sopem i a dormir.
DIMECRES, 26 DE JULIOL DE 2006
ST. PARDOUX
Dia dedicat al relax. Al matí sessió de bany al llac amb els nens i bugada. El llac de considerables dimensions té habilitades diferents zones per al bany. En una d’aquestes hi ha accés des del càmping i no deu estar a més de 50 metres de la nostra parcel·la. Ens ho passem sensacional. La bugada amb problemes, salten els ploms a mig rentar i la recepció està tancada. No ho podem solucionar fins després de dinar.
A la tarda mentre el petit dorm, pintura i lectura, i una estona de piscina amb els grans. Després de berenar repetim piscina aquest cop tots plegats.
Sopar i dormir. Demà marxem. Abans però, karaoke, al càmping, posterior “discussió” amb els veïns (holandesos) pel xivarri que fan al costat de la nostra AC a 2/4 d’ 1 de la matinada i tormenta espectacular amb llamps i trons, vent i pluja intensa. Vaja nit !!!!
DIJOUS, 27 DE JULIOL DE 2006
ST. PARDOUX – SOUILLAC – MAZÉRES (376 KM)
Marxem del càmping, relativament d’hora, tot i que hem d’esperar que s’acabi la rentadora (hi ha hagut problemes amb el pipí) direcció Limoges i després anirem cap a Toulousse. Volem arribar a mitja tarda als voltants de Foix.
De baixada i abans de Toulousse, sortim de l’autopista per aturar-nos a Souillac per dinar. Aquesta població es troba al Perigueux, el bressol del foie i el paté. Comprem en una fruiteria (petit súper) i dinem a l’AC.
Després fem una petita visita al poble, inclosa una visita al Museu del Autòmats, curiosa si més no.
MAZÉRES
Ens hem llevat passades les 9. Hem esmorzat i rentat els plats. Amb els nens hem marxat pel càmping amb bicicleta. Un mica més tard, hem anat al poble a comprar, ho hem fet en un súper que està als afores.
La resta de la tarda fins que tornen tots a la piscina, pintura i lectura.
Més tard, a prop de Tarascon-sur-Ariege i enmig d’un colapse d’una desena de KM penso que parlar amb el Pep del Caravaning, ens donarà una visió més clarificadora del tema. Ens tranquil·litza força, ell creu que no és l’alternador sinó el xivato que connecta la bateria amb el panell de control i pensa que arribarem segur. El control intern de càrrega de la bateria segueix marcant 12, pel que pensem que potser tingui raó.
Deixem enrera Ax-les-Termes i el túnel de Puymorens i enfilem cap a Bourg-Madame on hem decidit parar a dinar. Passat el túnel el gran vomita i ens hem d’aturar una estona.
DIMARTS, 18 DE JULIOL DE 2006
LA ROCHELLE
LA ROCHELLE
Ens despertem convençuts que la tirada que vàrem fer ahir va ser la millor elecció. Avui ens hem llevat sense preses, amb els nens descansats i sense tornar-los a agobiar fent-los-hi fer més carretera.
Amb l’entrada del pàrquing, tenim el servei gratuït de bus-llançadora fins a prop del Port Vieux. Ho aprofitarem (i només 5 € al dia !!!), però de moment el matí el dediquem, nosaltres a recuperar forces i els nens a jugar i pintar.
Un cop dinats, amb els 2 cotxets i la plataforma agafem el bus i marxem a conèixer encara que sigui molt per sobre aquesta població de la que jo n’havia sentit a parlar fa molt de temps a l’amiga Montserrat (de Sant Joan), a ella, segurament li devem aquesta visita. Fa molta calor i estar al sol és pràcticament impossible. Crema. Caminem tot el que podem per la banda de carrer on hi toca l’ombra. Comprem fruita.
Amb l’entrada del pàrquing, tenim el servei gratuït de bus-llançadora fins a prop del Port Vieux. Ho aprofitarem (i només 5 € al dia !!!), però de moment el matí el dediquem, nosaltres a recuperar forces i els nens a jugar i pintar.
Un cop dinats, amb els 2 cotxets i la plataforma agafem el bus i marxem a conèixer encara que sigui molt per sobre aquesta població de la que jo n’havia sentit a parlar fa molt de temps a l’amiga Montserrat (de Sant Joan), a ella, segurament li devem aquesta visita. Fa molta calor i estar al sol és pràcticament impossible. Crema. Caminem tot el que podem per la banda de carrer on hi toca l’ombra. Comprem fruita.
Amb el nen gran visitem el Museu Marítim. La nena no ha volgut venir i el petit dorm plàcidament al cotxet, com gairebé sempre després de dinar.
Es tracta d’una visita per les entranyes de 2 vaixells, un de pesca i l’altre un vaixell científic (dedicat a l’estudi de la meteorologia). A nano li encanta, sobretot poder seure al camarot del capità i agafar-ne el timó.
Un cop acabada la visita (al final se’ns ha fet una mica llarga), tots 5 prenem un suc a la terrassa habilitada com a bar a la coberta del vaixell científic.
Tornem a l’AC ben entrada la tarda. Agafo la bici me’n vaig al súper a comprar quatre coses que ens fan falta. Després de fer un bon tros (per carril bici, per sort), arribo al Lidl, tanca a les 7, l’Intermarché a 2/4 de 8, també tancat, són gairebé les 8. Demà serà un altre dia per anar a comprar.
Fa una calor terrible i els mosquits fan l’agost amb nosaltres. La nit tranquil·la i sense sobresalts.
Es tracta d’una visita per les entranyes de 2 vaixells, un de pesca i l’altre un vaixell científic (dedicat a l’estudi de la meteorologia). A nano li encanta, sobretot poder seure al camarot del capità i agafar-ne el timó.
Un cop acabada la visita (al final se’ns ha fet una mica llarga), tots 5 prenem un suc a la terrassa habilitada com a bar a la coberta del vaixell científic.
Tornem a l’AC ben entrada la tarda. Agafo la bici me’n vaig al súper a comprar quatre coses que ens fan falta. Després de fer un bon tros (per carril bici, per sort), arribo al Lidl, tanca a les 7, l’Intermarché a 2/4 de 8, també tancat, són gairebé les 8. Demà serà un altre dia per anar a comprar.
Fa una calor terrible i els mosquits fan l’agost amb nosaltres. La nit tranquil·la i sense sobresalts.
DIMECRES, 19 DE JULIOL DE 2006
LA ROCHELLE – SAINT MARTIN-DE-RÉ (Illa de Ré) (36 KM)
El matí anem a visitar el famós aquari. No ens defrauda. Les posades en escena són magnífiques i la part de la jungla esplèndida.
Després anem al Museu dels Models Reduïts i al dels Autòmats, que no queden lluny de l’aquari. Primer visitem el dels Models Reduïts, està bé però no mata. Hi ha però algun diorama interessant i la part dels trens està bé. Sorprenent en canvi el Museu dels Autòmats. Fantàstic, divertit. Només a l’entrada ja ens ha dut als màgics records de l’atracció de les nines d’ Eurodisney. Els nens al·lucinen amb la majoria de les escenes.
De tornada, comprem pa i anem a dinar a l’AC, buidem i carreguem aigua i marxem amb l’AC al súper a comprar. Hi arribem en menys de 5 minuts. Els nens s’han adormit i hi entro sol a comprar.
Marxem cap a l’Illa de Ré, una illa enganxada a La Rochelle per un fantàstic pont i un peatge gens menyspreable de 16’50 €, això sí, preu pel trajecte d’anada i tornada.
Busquem un lloc per parar i anar a banyar-nos a l’oceà. Descartem els dos primers pobles i acabem en un càmping de Saint Martin-de-Ré. La meva companya ha decidit que a mi m’encantaria el poble mentre caminava cap a l’oficina de turisme amb la nena i jo les esperava mal aparcat (no es gens fàcil fer-ho bé en aquestes contrades) i també perquè els dos nens dormen plàcidament a l’AC.
 |
| Saint Martín-de-Ré |
Tenia raó, és un poble de pescadors vingut a més. Turístic, sense cotxes i amb un peculiar port, una fortificació militar, un munt de restaurants (per assaborir ostres i musclos amb patates fregides), un poble de comerços ... i això que és força petit. Maco de veritat.
Al càmping aprofitem per fer bugada, fins ara havíem passat rentant a mà les peces més petites.
DIJOUS, 20 DE JULIOL DE 2006
SANT MARTIN-DE-RÉ (Illa de Ré) – LE PUY-DU-FOU (159 KM)
Al matí marxem del càmping i ens dirigim a una zona que ahir al vespre vaig inspeccionar a cop de pedal, per poder aparcar l’AC prop de la platja sense problemes (cal tenir en compte que a l’ illa, els camins i carreteres són força estrets i que en les zones preparades per aparcar estan prohibides a les AC).
Aparquem sense problemes, agafem les tovalloles i les pales i les galledes i anem cap a la platja. L’aigua està freda, però banyar-se a l’Atlàntic no podem fer-ho cada dia. Ho aprofitem al màxim. Ens banyem, recollim un arsenal de petxines, cargolins, ostres, ... fem castells a la sorra i veiem fauna marina (crancs i peixos).
Aparquem sense problemes, agafem les tovalloles i les pales i les galledes i anem cap a la platja. L’aigua està freda, però banyar-se a l’Atlàntic no podem fer-ho cada dia. Ho aprofitem al màxim. Ens banyem, recollim un arsenal de petxines, cargolins, ostres, ... fem castells a la sorra i veiem fauna marina (crancs i peixos).
El gran juga una estona amb un nen francès construint una espècie de muralla mentre la marea va pujant visiblement.
A ¾ d’ 1, marxem de la platja per anar a dinar a l’AC i després agafar el camí que ens porti fins a Le Puy-du-Fou (potser el punt àlgid de les vacances). Aprofitem que els nens s’ han adormit per fer una mica més de volta per l’Illa per tal de veure-la una mica més (encara que només sigui de vista).
Per la N-137, marxem direcció Nantes i després per l’A-67 direcció Cholet. Parem a buidar i omplir a la mateixa sortida de l’ autopista que ens ha de dur al parc. Comprem unes pastes i marxem a berenar al pàrquing del parc.
Hi arribem prop de 2/4 de 6 ... la vista ens porta a immens pàrquing gratuït per AC on hi aparquem. Aquí centenars d’ AC’s formem carrers per passar-hi la nit. Segurament mai més tornarem a veure una concentració tan gran d’ AC’s.
DIVENDRES, 21 DE JULIOL DE 2006
LE PUY-DU-FOU
Avui i demà tenim pensats de passar-los visitant el Gran Parc de Le Puy-du-Fou, doncs suposem que amb un dia no n’hi haurà prou per veure-ho tot, ja que estem de vacances i no volem córrer, però tampoc perdre el temps, per això ens llevem per poder arribar a l’hora d’ obrir el parc (les 10 del matí).
Poc després de les 10, i un cop hem aconseguit les entrades (els dos petits no paguen i el gran ho fa menys), consultem el plànol on hi consta el programa d’espectacles del dia (curiosament l’editen per a cada dia i els espectacles poden canviar d’ hora d’un dia a un altre) i el temps meteorològic que es preveu que faci. Per avui sol i el pas d’algun núvol.
Ja som a dins. El primer que farem serà anar a veure l’espectacle dels mosqueters (novetat 2006) ja que comença a 2/4 d’ 11. És l’únic dels 5 grans espectacles que es fa en un recinte cobert.
Entrem i esperem amenitzats pels càntics d’uns i unes escoltes. L’espectacle està ple d’efectes especials (anirem veien aquest fet com una constant en la resta d’espectacles), damunt un escenari grandiós van succeint-se escenes basades en l’època dels mosqueters amb el Cardenal Richelieu presidint darrera nostre l’espectacle. El número final, amb cavalls, fonts d’aigua (que fan de l’escenari una piscina), foc i una acurada coreografia i un esplèndid decorat, és sensacional.
Potser hi falta una mica més d’espases per fer-lo més engrescador. Però els nens no han obert la boca en tota l’estona, tot i que ens ha costat seguir el fil argumental (aquests francesos són molt francesos ... no els hi costaria res donar una petita sinopsi de l’espectacle en diferents idiomes).
Sortint visitem la ciutat del s. XVIII, tot dirigint-nos cap a l’espectacle dels Viquings (el més esperat, des de que els vaig explicar).
Tot i que una emprenyadora pluja ho ha deslluït un xic (sort de la predicció del fulletó explicatiu - sol i el pas d’ algun núvol-), l’espectacle és immens. No ens ha defraudat gens (el fil es pot seguir aquí molt més).
Ple d’efectes especials, drakars sorgint del no-res, un altre del fons del llac, cases incendiades, aparicions i desaparicions espectaculars i un final feliç. Als nens els hi ha encantat, volen repetir.
El petit s’ha adormit i ja que plovia me l’he endut fora, a cobert sota una de les portes d’accés, des d’on jo he pogut seguir l’acció dret.
Ja ha parat de ploure, discutim si vaig fins a l’AC a buscar els cangurs, però sembla que aclareix i ... són més de 30 minuts. Decidim que no, les prediccions són les prediccions...
Dinem, encara sota alguna gotellada, al “garito” de la ciutat del s. XVIII, botifarra amb xips i la nena, entrepà de pernil dolç (sucat amb mantega). A la noia li encanta.
Visitem el Túnel de la Memòria, el relat amb maniquins dels fets de la Vendée (història de França), al petit li ha encantat i el Teatre d’Aigua, representacions hologràfiques i llums de colors damunt una cortina d’aigua. No hem entès res, però és curiós si més no.
Caminem fins al poble medieval i encantats encara per l’entorn natural que ens envolta (jardins i boscs magnífics) i gaudint de les diferents escenificacions que hi donen també el seu punt d’interès, anem a un altre dels espectacles, “La Bataille de Donjon”.
Lluita medieval amb armes (els de Carcassonne n’han d’aprendre molt), catapultes i altres màquines bèl·liques i una esplèndida exhibició de muntura a cavall.
Sortint, volem anar a l’espectacle “Gladiateur”, que comença a les 5 i és aquesta la darrera representació del dia. Dins d’un espectacular Coliseu, pràcticament ple, gaudim d’ un altre majestuós espectacle. Fil argumental fàcil de seguir i un heroi a qui aplaudir. Tots els ingredients per passar-nos-ho bé.
Gladiadors, cristians presoners, romà rebel, desfilades de les legions, animals salvatges (lleons, estruços, dromedaris i fins i tot un guepard, un tigue i una hiena), carreres de quàdrigues i un perdó final dels lleons, rebel·lant-se contra la tirania de l’Emperador i salvant a l’heroïna que s’ha de casar amb el capità romà rebel.
Els petit disfruta fent-li Uuuuuuh, Uuuuuuuh !!!!! als soldats romans (que fan de dolents) i a l’Emperador i intenta fer amb el dit polze el símbol de mort (característica de l’època de Roma) encara que ell ho fa amb l’Índex. Ens fa morir de riure. Grandiós espectacle ... un altre a repetir per clamor popular.
 |
| Músics al Puy-du-Fou |
De sobte un sorollós tro, ens avisa que començarà un espetec d’aigua gens envejable. A córrer. Visca les prediccions. En prou feines arribem a la zona del “Burg de 1900”, on hi ha les botigues, quan esclata a ploure de valent.
Refugiats sota un pont de fusta, mentre els dos petits dormen als cotxets anem passant l’estona. La fusta del pont va mullant-se i cada cop una mica més els degoters comencen a ser més importants, ja no hi estem a aixopluc. Ja que ens estem mullant i els nens s’han despertat i comencen a tenir fred (van força molls) i sembla que ha parat una mica, enfilem cap a l’AC.
Sopar i a dormir. Ja no plou, però el cel amenaça amb el seu color lila fosc. Demà serà un altre dia.
DISSABTE, 22 DE JULIOL DE 2006
LE PUY-DU-FOU – USSÉ (187 KM)
Avui passarem el 2n dia al parc i la previsió és que al vespre un cop sopats marxem cap a la zona dels Castells del Loira.
Tenim la intenció de repetir Viquings i Gladiadors i els autòmats musicals al “Burg de 1900” a petició del ... petitó. El dia dins el parc, és divertit i amè. Avui el sol apreta i no hi ha amenaça de pluja ... de moment. Curiosament i tot i ser cap de setmana hi ha molta menys gent que ahir.
 |
| Le Bal des Oiseaux Fântomes |
Dinem al “xiri” de la ciutat medieval. Mentre jo em dono el luxe de menjar-me un entrecot amb patates (9’50 €). Els demés patates fregides amb pernil dolç cuit. Tot boníssim.
A la tarda després d’assistir a l’única representació dels gladiadors i de passejar una estona pels acurats jardins i que els infants facin funcionar els orgues d’aigua (sortidors d’ aigua enmig del llac, accionats des d’una taula de comandaments a la vora tot escoltant el fil musical), ens remullem als pous saltarins (un conjunt de 5 pous dels que surt un xorro d’aigua aleatòriament que desemboca amb precisió dins un altre pou) i visitar altres petits espais (cau dels llops, cau dels conills,...) assistim al Teatre dels Nens, representació de titelles. Una mica fluix. I ens fem la foto al Banc dels Enamorats, la tiren els nens que riuen de valent per que els hi diem que estem enamorats.
Quan ja marxem, passem pel “Burg de 1900” a veure i escoltar els autòmats musicals i a comprar algun record. Cascs i punyals de viquings pels nens i un collaret i una polsera de perles per la nena i uns imants per la nevera.
Sopem a l’ àrea d’AC’s del parc, abans de partir cap a Ussé. No buidem, doncs esperem fer-ho a l’àrea de l’ autopista que coneixem del venir.
Sorpresa !!. Impossible !!
Han tallat les carreteres que porten fins a l’autopista per un concert d’un tio que es diu J. Halliday. Ens esmercem amb el plànol en trobar rutes alternatives per anar a buidar (anem al límit i estem sense aigua), però uns gendarmes ens ho aclareixen ... accessos 27, 28 i 29 a l’autopista tancats pel concert. Cal que anem fins a Cholet per carreteres secundaries, no és massa tros, però ... emprenya.
Després d’Angers l’autopista passa a autovia i aprofitem una benzinera (tancada, sort que no hem d’omplir el dipòsit) per posar el pijama als nens i fer un pipí al carrer (no hi ha cap altre opció, a la thedford no hi cap res més i els WC de la benzinera estan tancats). Els nens se’n van dormir.
Després de perdre’ns en una cruïlla (únic cop en totes les vacances i sense el GPS – m’he deixat el carregador a casa–), arribem a Ussé. Són les 12 quan ens instal·lem a la recepció del càmping municipal. Demà ja buscarem una parcel·la.
DIUMENGE, 23 DE JULIOL DE 2006
USSÉ
Sense preses, em llevo prop de les 9. Sóc el primer i per no fer soroll m’assec al seient del copilot a la cabina i em trobo amb la mirada inquisidora de la recepcionista (ahir vàrem arribar massa tard) qui s’acosta al vidre per comptar quan m’ha de cobrar. Per cert molt econòmic.
Amb alguns dels membres desperts però al llit, el petit assegut al seient del copilot i alguns encara dormint, engego l’AC i busco una parcel·la.
Avui destinarem el dia al repòs i per que els nens juguin. Això no evitarà però, la visita al Castell d’Ussé, en el que es diu que Charles Perrault va inspirar-se per escriure “La Bella Dorment”.
Després d’esmorzar i sense cap presa, són 2/4 de 12, fem amb l’ AC el 1’5 KM que ens separen del castell. De camí veiem botigues obertes i hi anem a comprar, pa a la boulangerí i fruita, nutella i làctics (de xocolata, els únics que hi ha) en un petit súper.
Del castell, poca cosa. La part dedicada a La Bella Dorment, consta de diferents cambres i una torre, amb diferents personatges de cera del clàssic conte, amb Malèfica inclosa. La resta, algun moble i alguna armadura i poca cosa més.
Interessant a l’exterior del castell, l’espai dels carruatges i selles de muntar i l’església. Amb els nens cansats, visito sol les caves, ubicades als forats de la muntanya d’on van extreure la pedra per fer el castell.
Després de dinar el petit s’adorm i aprofito per fer un tomb amb bici amb la resta. Fem una bona pedalejada i ens ho passem d’ allò més bé.
La resta de la tarda pànxing, sopar, estona de lectura i a dormir.
DILLUNS, 24 DE JULIOL DE 2006
USSÉ – VILLANDRY – CHENONCEAUX (102 KM)
 |
| Castell de Villandry |
Als nanos els hi encanta el laberint i el fan 2 cops. Després de donar un volta per la botiga dedicada a la jardineria i comprar uns tirabuixons de plàstic de color que giren amb el vent pel nostre jardí, marxem a dinar.
Ens aturem en un àrea de pic-nic poc després. Dinem a l’ombra després de canviar de taula i sense masses dilacions marxem cap a Chenonceaux.
A Tours parem en un centre comercial a posar benzina (és molt més econòmica) i a fer una compra important. Després amb els nens dormint, direcció Amboise, esplèndida ciutat medieval amb un castell elevat dalt un turó que observem des de la carretera i aturada d’esbarjo als Castells del Loira en Miniatura.
Els nens vestits de cavallers i de princesa (que els hi ha facilitat a l’entrada), comencem a admirar el fabulós món dels castells en miniatura. Ens agrada molt. Detalls en quasi totes les construccions, rius, ponts, trens que circulen, personatges als castells ... Reposem en un banc mentre ells juguen en un petit parc infantil. El sol pica.
Arribem a Chenonceaux a mitja tarda. Ens instal·lem per novells dins el càmping municipal, que es troba a poc més de 500 metres de l’entrada al recinte del castell. Més tard veurem que en el mateix pàrquing del castell hi ha nombroses AC’s que hi passaran la nit. Passem la resta de la tarda al càmping. Els nens juguen i nosaltres anem fent.
 |
| Castell de Chenoceaux |
De tornada a l’AC una taronjada en llauna estreta d’una màquina fa les delícies de les nostres goles. El més menut cada cop que algú fa un xarrup li diu:
- tot NO !!!
Una frase que ja va sent habitual cada cop que algú beu aigua de les ampolles que portem per a les excursions.
DIMARTS, 25 DE JULIOL DE 2006
CHENONCEAUX – CHAMBORD – CHEVERNY – ST. PARDOUX (288 KM)
Sortim al matí, direcció Chambord (41 Km), on hi ha el castell, es diu, dissenyat per Leonardo da Vinci durant la seva estada a prop de la ciutat d’Amboise, durant els darrers anys de la seva vida.
 |
| Castell de Chambord |
Dinem de pic-nic, asseguts en un dels jardins el menjar que hem comprat en una parada propera. Dinem tots, mentre el menut dorm al cotxet. Després ho farà ell. Quan hem acabat, sortim direcció a Cheverny, que no ens queda massa lluny (18 Km).
Arribem a Cheverny, poc després de que el campanar de l’església del poble hagi tocat les 4. Entrem a l’anomenat col·loquialment castell de Tintin, doncs és el castell que Hergé va copiar en els famosos dibuixos d’aquest personatge.
Visitem la sala de cacera, on penjats per tot arreu hi ha els trofeus de caça de diferents generacions, les dependències ubicades a la planta baixa i al primer pis del castell (bé, no és ben bé un castell, sinó més aviat un palau) i finalment ens acostem a la gossera. És aquí on viurem el darrer dels “espectacles” programats d’aquestes vacances. La gossera cuida més de 70 gossos de caça. A ¾ de 5, un cuidador entra dins del recinte i envia tots el gossos a una terrassa propera mentre ell a cop de galleda d’ aigua va netejant el terra. Després aboca un gran carretó de carcanades de pollastre i pinso al terra i l’estén formant una línia. Espera dialogant amb el nombrós públic, a que en el seu rellotge es facin les 5 en punt. Llavors obra la porta i els gossos es van col·locant al banda i banda de la fila de menjar i esperen d’ una manera inusual a l’ ordre del seu cuidador per llençar-se “com bojos” com ens diu el petitó de casa, uns damunt dels altres per aconseguir la millor queixalada de menjar. L’espectacle és digne de viure i veure. Tots ho observem embadalits.
Després ja comencem el camí de tornada, de mica en mica de retorn cap a casa.
Busquem l’autopista prop de Vierzon i baixem direcció Limoges. Mentre baixen a bon ritme, no hi ha massa trànsit, busquem a la guia de càmpings del Departament del Limousin per trobar-ne un que ens faci el pes. Ens decidim per un, poc abans de Limoges i que té piscina i un llac on banyar-se. Arribem al càmping de la Fréadour al municipi de Saint Pardoux, prop de les 9 del vespre.
Mentre un prepara el sopar, amb els nens anem a la piscina que tenim molt a pop a banyar-nos (obren de 10 a 10), ens serveix d’ esbarjo i de relax. Sopem i a dormir.
DIMECRES, 26 DE JULIOL DE 2006
ST. PARDOUX
Dia dedicat al relax. Al matí sessió de bany al llac amb els nens i bugada. El llac de considerables dimensions té habilitades diferents zones per al bany. En una d’aquestes hi ha accés des del càmping i no deu estar a més de 50 metres de la nostra parcel·la. Ens ho passem sensacional. La bugada amb problemes, salten els ploms a mig rentar i la recepció està tancada. No ho podem solucionar fins després de dinar.
A la tarda mentre el petit dorm, pintura i lectura, i una estona de piscina amb els grans. Després de berenar repetim piscina aquest cop tots plegats.
Sopar i dormir. Demà marxem. Abans però, karaoke, al càmping, posterior “discussió” amb els veïns (holandesos) pel xivarri que fan al costat de la nostra AC a 2/4 d’ 1 de la matinada i tormenta espectacular amb llamps i trons, vent i pluja intensa. Vaja nit !!!!
DIJOUS, 27 DE JULIOL DE 2006
ST. PARDOUX – SOUILLAC – MAZÉRES (376 KM)
Marxem del càmping, relativament d’hora, tot i que hem d’esperar que s’acabi la rentadora (hi ha hagut problemes amb el pipí) direcció Limoges i després anirem cap a Toulousse. Volem arribar a mitja tarda als voltants de Foix.
De baixada i abans de Toulousse, sortim de l’autopista per aturar-nos a Souillac per dinar. Aquesta població es troba al Perigueux, el bressol del foie i el paté. Comprem en una fruiteria (petit súper) i dinem a l’AC.
Després fem una petita visita al poble, inclosa una visita al Museu del Autòmats, curiosa si més no.
La resta de la tarda, ruta. Ens aturem a Mazéres, poc abans de Foix, on ens sembla que hi ha un càmping que està bé. Hi arribem prop de les 7. En el panell de control de l’AC es queda encès el pilot vermell de la bateria i no s’apaga. Ens instal·lem. Sopem i fem una petita visita pel poble i el càmping, on ens quedem una estona mirant una “batalla” de proves de nois contra noies i marxem a dormir.
DIVENDRES, 28 DE JULIOL DE 2006
DIVENDRES, 28 DE JULIOL DE 2006
MAZÉRES
Ens hem llevat passades les 9. Hem esmorzat i rentat els plats. Amb els nens hem marxat pel càmping amb bicicleta. Un mica més tard, hem anat al poble a comprar, ho hem fet en un súper que està als afores.
A les 12 hem anat a banyar-nos a la piscina del càmping. Sorpresa, no deixen banyar-se amb bermudes, però jo no tinc res més i ho faig arremangant-me-les bastant.
Preparo la marxa final de demà, ruta i visita a unes coves subterrànies.
Dinem a l’AC, macarrons amb salsa i llom amb patates xips.
Quan el menut s’adorm anem amb els grans a la piscina. Com que hi ha força més gent que al matí, em banyo amb uns calçotets foscos (de lluny deuen fer l’efecte esperat), i hi estem fins que les necessitats d’anar al WC ens reclamen.
Preparo la marxa final de demà, ruta i visita a unes coves subterrànies.
Dinem a l’AC, macarrons amb salsa i llom amb patates xips.
Quan el menut s’adorm anem amb els grans a la piscina. Com que hi ha força més gent que al matí, em banyo amb uns calçotets foscos (de lluny deuen fer l’efecte esperat), i hi estem fins que les necessitats d’anar al WC ens reclamen.
La resta de la tarda fins que tornen tots a la piscina, pintura i lectura.
Aprofito aquesta estona sol per plegar la roba que teníem estesa i endreçar l’AC tot preparant la marxa de demà.
Sopem, passegem pel càmping i entrada la nit anem a dormir.
DISSABTE, 29 DE JULIOL DE 2006
MAZÉRES – BOURG-MADAME – BAGES (227 KM)
Sortim del càmping amb el neguit del llum del panell de control de l’AC que no s’apaga. Ens parem en un taller RENAULT a Pamiers per assessorar-nos i ens diu que serà l’ alternador i que pot ser que ens quedem tirats, però ens indica un taller FIAT a la carretera que va a Toulousse. Hi anem. El venedor de cotxes, sense aixecar-se de la cadira, em diu que el taller no estarà obert fins dilluns, però que si és l’alternador ens quedarem tirats segur. Tot i així ens decidim per anar tirant, no farem cap visita a cap cova (sempre quedarà un altra vegada) i ... si ens quedem tirats com més a prop de Catalunya millor. Aconsegueix-ho parlar amb un taller FIAT a Puigcerdà, el mecànic m’aconsella que és el millor per gastar poca bateria (circular de dia –per no encendre els llums–, no pujar ni baixar vidres, no engegar la radio, ..., i NO parar l’AC) i ... amoïnats ... anem recorrent camí.
Sopem, passegem pel càmping i entrada la nit anem a dormir.
DISSABTE, 29 DE JULIOL DE 2006
MAZÉRES – BOURG-MADAME – BAGES (227 KM)
Sortim del càmping amb el neguit del llum del panell de control de l’AC que no s’apaga. Ens parem en un taller RENAULT a Pamiers per assessorar-nos i ens diu que serà l’ alternador i que pot ser que ens quedem tirats, però ens indica un taller FIAT a la carretera que va a Toulousse. Hi anem. El venedor de cotxes, sense aixecar-se de la cadira, em diu que el taller no estarà obert fins dilluns, però que si és l’alternador ens quedarem tirats segur. Tot i així ens decidim per anar tirant, no farem cap visita a cap cova (sempre quedarà un altra vegada) i ... si ens quedem tirats com més a prop de Catalunya millor. Aconsegueix-ho parlar amb un taller FIAT a Puigcerdà, el mecànic m’aconsella que és el millor per gastar poca bateria (circular de dia –per no encendre els llums–, no pujar ni baixar vidres, no engegar la radio, ..., i NO parar l’AC) i ... amoïnats ... anem recorrent camí.
Més tard, a prop de Tarascon-sur-Ariege i enmig d’un colapse d’una desena de KM penso que parlar amb el Pep del Caravaning, ens donarà una visió més clarificadora del tema. Ens tranquil·litza força, ell creu que no és l’alternador sinó el xivato que connecta la bateria amb el panell de control i pensa que arribarem segur. El control intern de càrrega de la bateria segueix marcant 12, pel que pensem que potser tingui raó.
Deixem enrera Ax-les-Termes i el túnel de Puymorens i enfilem cap a Bourg-Madame on hem decidit parar a dinar. Passat el túnel el gran vomita i ens hem d’aturar una estona.
Un cop a Bourg-Madame, i mentre uns preparen el dinar, anem a un Carrefour a comprar, els Danets de xocolota que no es comercialitzen a Catalunya i que tan agraden als nens. En fem una bona carregada.
Després de dinar travessem la frontera a peu amb les rialles dels nanos:
- Jo ara he de dir bona tarda, diu un amb els 2 peus a Catalunya.
- I jo, bon jour, li respon l’altra encara a França.
Entrem a veure (sense comprar) les botigues d’estàtues de jardí que hi ha just a l’entrada de la frontera i abans d’arribar a Puigcerdà però ja a Catalunya.
De tornada a l’AC, enfilem els darrers quilòmetres fins arribar a casa. Hi arribem sense problemes sobre les 6 de la tarda, el xivato segueix vermell i l’indicador interior de bateria segueix marcant 12. Maleït xivato.
- Jo ara he de dir bona tarda, diu un amb els 2 peus a Catalunya.
- I jo, bon jour, li respon l’altra encara a França.
Entrem a veure (sense comprar) les botigues d’estàtues de jardí que hi ha just a l’entrada de la frontera i abans d’arribar a Puigcerdà però ja a Catalunya.
De tornada a l’AC, enfilem els darrers quilòmetres fins arribar a casa. Hi arribem sense problemes sobre les 6 de la tarda, el xivato segueix vermell i l’indicador interior de bateria segueix marcant 12. Maleït xivato.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada