FRANÇA, Setmana Santa 2009. Perigord

Un any on hi ha hagut novetats a la família, tenim dos membres més i en l'autocaravana vella, no hi cabiem. Vam haver de buscar-ne una de 7 places i no va ser gens fàcil. A més a més al néixer els petits ens va obligar a estar-nos una temporadeta parats. I el més important de tot, un de nosaltres es va haver de treure el carnet de camió...en fi...tot un any!. Finalment estrenem la nova autocaravana per la setmana santa del 2009

Divendres, 3 d’abril de 2009

Bages – Ussat-les-Bains (Midi-Pirinees, França).159 Km

Amb la panxa plena, acabem d’enllestir les coses que falten i a 2/4 de 10 del vespre, emprenem la marxa.

Anem fent camí cap a Puigcerdà sense massa trànsit. Just abans de passar la frontera carreguem el dipòsit de gasoil i just després de passar-la posem els nens a dormir. Nosaltres continuarem una estona.

La sortida nord del túnel de Puymorens ens sorprèn amb un paisatge nevat, que ens acompanyarà fins poc abans d’arribar a Ax-les-Termes. La nostra intenció és de quedar-nos-hi a dormir. No trobem el lloc idoni per parar i després de donar unes quantes voltes continuem guanyant-li quilòmetres a la carretera. Una bona estona després, ens aturem a l’antiga estació de trens d’Ussat-les-Bains, ara reconvertida en botiga de vendre marroquineria. Finalment ens fiquem a dormir. Són prop de 2/4 d’1 de la matinada. Nit tranquil•la i una mica fresca.

Dissabte, 4 d’abril de 2009

Ussat-les-Bains – Cahors – Rocamadour (Midi-Pirinees, França) 216 Km. + 71 Km. Total: 287 Km

Ens llevem relativament d’hora i després d’esmorzar sortim a passejar una mica per l’esplanada de l’antiga estació. Amb els binocles podem observar uns corbs que habiten en els penya-segats que ens envolten.

Al voltant de les 10 del matí, continuem camí. Volem parar a Cahors a dinar, a veure el Pont Valentré i ja decidirem després que fem.

CAHORS

Pont Valentré

• Estat: França
• Regió: Midi-Pirinees
• Departament: Lot
• Districte: Cahors
• Superfície: 64,72 km²
• Altitud: 130 m
• Població (2004): 23.128 hab.
• Densitat: 357,35 hab/km²

Cahors és un municipi d'Occitània, situat al departament francès de Lot i a la regió de Midi-Pirinees. Els habitants de Cahors es diuen en occità els caorsins o caorsencs (en francès Cadurciens i abans Cahorsins). La ciutat també és coneguda per a les seves vinyes.
El municipi se situa a 115 km al nord de Tolosa de Llenguadoc i compta amb 23.128 habitants per a una superfície de 64,72 Km².
La ciutat de Cahors ha estat molt de temps disputada i assetjada: del romà Juli Cèsar o del franc Théodebert al rei de Navarra Enric IV passant per les pretensions angleses de Ricard Cor de Lleó, més tard del Príncep Negre, Eduard de Woodstock.
Durant la Guerra dels Cent Anys, la ciutat va ser un temps sota domini anglès. El 5 de febrer de 1369, els cònsols de Cahors juren per al rei de França Carles V que declara que, ni tan sols sota el domini anglès, mai no havien deixat de tenir el cor francès.
La ciutat és travessada per un dels camins del pelegrinatge de Santiago de Compostel·la, La Via Podiensis.

El GPS ens hi porta bé, per l’entrada correcte. Ràpidament trobem l’àrea, però les 3 places estan plenes. Un xic més endavant, trobem una zona al costat del riu. Acompanyem un parell més d’AC’s.

Mentre preparem el dinar pels bessons i aquests juguen al terra de l’AC, la resta de la tripulació ens entretenim tot jugant a la petanca, a nines i també a tennis.

Després de dinar, sortim a passejar pel poble, pugem pel bulevard León Gambetta, el carrer principal que travessa la ciutat de nord a sud i ple de botigues de tota mena, parem per pujar a un “tio-vivo” ubicat al costat d’un petit mercat ambulant, amb parades sobretot de roba, visitem l’OT i continuem pel carrer perpendicular President Wilson fins arribar al Pont Valentré, un dels símbols (o el símbol) de la ciutat. El pont és magnífic, travessa el riu Lot, amb cinc arcades i damunt seu s’alcen majestuoses tres torres fortificades. Mentre nosaltres gaudim de la magnífica imatge del pont des dels jardins que en voregen la riba dreta, els menuts berenen. Un cop saciada la gana, decidim de travessar el pont. Una parella de recent casats, arriben amb una carruatge tirat per dos cavalls a fer-s’hi les fotografies de rigor. La imatge del carruatge i els dos cavalls li donen al pont encara una vista més medieval.

Tornem a peu fins a l’AC, tot resseguint la riba del riu. Abans de travessar el pont Louis Philippe, que ens ha de portar fins al pàrquing St. Georges, ens aturem a jugar una estona en un petit parc infantil.

Després de sopar i carregar i buidar a l’àrea, prenem direcció Rocamadour. El GPS, ens guia per una carretera rere una altra, fins que els darrers quilòmetres ens els fa fer per una carretera de por. De nit, estreta i sense referències intermèdies, a un costat l’esquerra s’intueix un bosc de roures, encara sense fulles, a la dreta una cinglera protegida pel bosc. De sobte, una vista descomunal i espectacular de Rocamadour il•luminat. La visió fa que hagi valgut la pena arribar a la població per aquesta ruta (de fet ens hem estalviat les insofribles corbes que hi ha arribant per Payrac. El nen gran, assegut al seu alçador, mig endormiscat exclama: - Som al Mont-Saint-Michael !!!

Rocamadour

ROCAMADOUR

• Estat: França
• Regió: Midi-Pirinees
• Departament: Lot
• Districte: Gourdon
• Cantó: Gramat
• Superfície: 49,42 km²
• Altitud: 279 m
• Població (1999): 631 hab.
• Densitat: 12,77 hab/km²

Rocamadour és un municipi de França, situat al departament de Lot i a la regió de Midi-Pirinees. Forma part d'una vall oberta a la muntanya calcària del Causse pel riu Alzou. El seu nom ve de les relíquies d’Amador; el seu cos fou descobert intacte al cor del santuari marià el 1166. El 1999 tenia 631 habitants. Aquest poble, per la bellesa meravellosa de la seva situació, mereix l’atenció dels artistes i excita la curiositat dels arqueòlegs; però la seva reputació prové especialment del seu cèlebre santuari de la Verge negra, que durant segles ha atret pelegrins de tots els països, entre ells reis, bisbes i nobles.
La ciutat també dóna el seu nom al formatge amb denominació d’origen des del 1996, el qual s’elabora amb llet d’un cert tipus de cabra petita.
Forma part del Camí de Sant Jaume.

No sense algun temor ens enfilem fins a l’Hospitalet, situat a la carena de Rocamadour, per una carretereta que se les porta, túnel foradat a la roca inclòs. Seguint una altra AC arribem al pàrquing (gratuït) de la zona del Castell, on hi passarem la nit, dormint ben tranquils. Cap a les 5 de la matinada, s’acaba el propà que alimenta la calefacció i la nevera, surt a canviar-lo entre els cants d’un mussol i el soroll d’alguna bestiola que passeja de nit pel bosc que ens envolta. La bombona ha durat ben poc, començo a témer que no tindrem prou propà per passar tots els dies i que caldrà buscar algun lloc on en tinguin recanvis. No dormim massa bé la resta de la nit.

Diumenge, 5 d’abril de 2009

Rocamadour 3 Km

Rocamadour és un curiós conglomerat d’edificacions que pengen d’un penya-segat. A la part més alta (coneguda com Hospitalet), hi ha el Castell, edificat per a protegir la basílica a l’edat mitjana. La basílica es troba a la part intermèdia i a la part més baixa hi ha el poble, que és un únic carrer amb cases de l’època medieval i carregada de botigues.

La féerie autour du Rail

Al matí després d’esmorzar, visitem “La Féerie autour du Rail”. Una esplèndida maqueta de trens de més de 100 m2 amb una animació espectacular, que fa alguns anys que tinc en ment de veure. Aparquem allà mateix i gaudim d’un espectacle fascinant, on només per les hores que Robert Mousseau hi ha dedicat val la pena. Més de 200 escenes animades que seguim des de una graderia mòbil amb gran expectació. 600 maquetes, més de 350.000 components electrònics, 20 quilòmetres de fils elèctrics, 4.000 bombetes controlades per ordinador i 5.000 figures, ... i una construcció calculada en unes 60.000 hores de feina durant 17 anys. Una autèntica passada.

Tornem fins al pàrquing del castell, per jugar una estona abans de dinar. Després, baixem per un ascensor veloç fins a l’alçada de la basílica. La visitem per torns, per culpa de les nombroses escales (els cotxets no són aliats i no hem agafat les motxilles). La basílica, no és de bon tros tant espectacular com el nostre Montserrat, només tenen la similitud de l’adoració a una Verge Negra. Tot i així té racons bonics i l’enclavament també val la pena. Un altre ascensor ens transporta fins al carrer del poble, ple de botigues per on ens passegem amunt i avall, donem el berenar als bessons asseguts en una terrassa, mentre els demés ens prenem un refresc. Som l’atracció de la resta de les taules. Tornem a agafar els 2 ascensors per tal de que ens portin altre cop fins al pàrquing del castell.

Agafem l’AC fins al càmping que hi ha davant de la Féerie i ens instal·lem per a passar-hi la nit. Juguem, pintem ... fins l’hora de sopar. Fem per torns una escapada nocturna a peu per gaudir de la vista de Rocamadour il·luminat.

Dilluns, 6 d’abril de 2009

Rocamadour – Sarlat-la-Canéda (Perigord) 64 Km

Matí de rentadora i secadora, mentre gaudim d’un dia molt assolellat. A punt per marxar i mentre jo faig unes quantes fotos més, preguntem en un taller on tenen bombones de “Butagaz” on podem trobar bombones “Repsol”. Li diuen que a Gramat, a 5 km hi ha un distribuïdor. Doncs cap allà. Arribem a Gramat, a la benzinera no tenen Repsol’s (aprofitem per carregar carburant), i ens indiquen que hi ha una altre proveïdor al poble, un cop allà una “amable senyora” em diu que ni ella té Repsol’s, que ni a Gramat hi ha Repsol’s i que en tota la comarca no hi ha cap lloc on venguin Repsol.

La pèrdua de temps en la búsqueda de la bombona ens fa canviar el plantejament de la resta del dia. Decidim quedar-nos a dinar a “La Forêt des Singes”,

La Forêt des Singes

un espai a l’aire lliure d’unes 20 ha. on hi ha un bon número de simis. Durant la visita que es fa tota pel mig del bosc i per cert sota un sol de justícia, anem servint crispetes als micos que amb força parsimònia ens els agafen de les mans. Durant una bona estona gaudim de la visió d’unes cries que salten, brinquen, es barallen i es banyen amb molta gràcia.

Quan acaba la visita, i després de veure un vídeo sobre el parc i la vida dels micos ja és l’hora de berenar pels bessons. Aprofitem l’estona que estan menjant dins l’AC. Per acostar-nos a la “Maison des Abeilles”, que és just a l’altra banda de la carretera. El lloc on ensenyen la vida de les abelles i l’elaboració de la mel, està tancada. A 2/4 de 5 deixem el pàrquing i marxem cap a Sarlat-la-Cáneda.

Travessem la població de Souillac, on ens aturem un momentet per comprar-hi el pa i recordem haver-hi estat abans, just a l’estiu de 2007, tornant dels castells del Loira, vàrem quedar-nos-hi a dinar.

Arribem a Sarlat-la-Cáneda, més per intuïció i els cartells indicatius que no pas pel GPS que a prop d’arribar-hi ens enviava en contra direcció.

SARLAT-LA-CÁNEDA

Carreró de Sarlat-la Cáneda

• Estat: França
• Regió: Aquitània
• Departament: Dordogne
• Districte: Sarlat-la-Cáneda
• Cantó: Sarlat-la-Cáneda
• Superfície: 47,13 km²
• Altitud: 189 m
• Població (1999): 9.707 hab.
• Densitat: 205,96 hab/km²
• Web www.sarlat.fr

Sarlat-la-Cáneda o simplement Sarlat (nom occità) és un municipi francès, situat al departament de la Dordogne i a la regió d'Aquitània. L’any 1999 tenia 9.707 habitants.
Sarlat és una ciutat medieval que s’ha desenvolupat al voltant d'una gran abadia benedictina d'origen carolingi. Senyoria monàstica, va atènyer el seu esplendor al segle XIII. L’origen de l’abadia es perd en les llegendes. Existeix ja al segle IX, formant part de les sis grans abadies del Perigord (Paunat, Belvès, Sant Front de Périgueux, Brantòsme, i Terrasson). L’abadia de Sarlat és l'única que va ser perdonada pels Víkings, segurament per estar lluny del marge de la Dordonya i els seus afluents. Feta ciutat episcopal, Sarlat va jugar un paper preeminent en el moment de la guerra dels Cent Anys. Reserva d’homes, d’armes, de municions i d’aliments, la ciutat fortificada va ser igualment defensada pels castells situats a les rodalies i va poder portar ajuda a altres ciutats assetjades pels Anglesos : Belvès, Domme, Montignac. Pel tractat de Brétigny, el 1360 va passar a mans angleses. Es va unir al rei de França 10 anys més tard quan el conestable del Guesclin va rebutjar els Anglesos.
La qualitat arquitectònica dels seus monuments i dels seus habitatges testifica del seu dinamisme i la seva capacitat per mantenir-se en els grans corrents econòmics. El centre històric de Sarlat ha estat miraculosament salvat del modernisme gràcies a la llei promulgada el 4 d'agost de 1962, la Loi Malraux. Aquesta llei sobre la restauració de les zones a ser salvaguardades va ser aplicada per primera vegada a França a Sarlat. El centre de la petita ciutat medieval té 65 monuments i immobles protegits.

Oques a Sarlat-la Cáneda

Ja a Sarlat, i aprofitant que la pel·lícula no ha acabat, ens aturem per carregar tubs d’homeopatia en una farmàcia. Una mica més endavant ens aturem en un pàrquing de busos i camions. Té molt pendent, però hi ha un grapadet d’AC’s i ens queda força a prop de la ciutat medieval.

Sortim a visitar la ciutat medieval, que ens sorprèn molt gratament, fantàstiques edificacions de pedra groguenca, que li donen una bellesa esplèndida. Embriagats encara pels carrers i carrerons, les cases majestuoses i les arcades i les fonts, ens hi acabem quedant a sopar. Mentre sopem, comença a ploure dèbilment. Un cop sopats, i després de menjar uns postres típicament francesos (creps i gofres) tornem cap al pàrquing. Demano a un autocaravanista francès on podem passar la nit i em respon que un xic més a munt (300 m) hi ha una àrea (5 Euros/24 hores i gratuït si només hi pares 2 hores, amb servei de càrrega i buidat per 2 Euros). Segueix plovent i ho farà tota la nit.

Dimarts, 7 d’abril de 2009

Sarlat-la-Cáneda (Périgord) 1 Km

Esmorzem el típic “pain au chocolat”, comprat al forn del davant, on un rètol ens anuncia que fan la millor baguet de França (premi obtingut l’any 2007). Matí de pluja. No sortim de l’AC. Aprofitem per dutxar a als menuts. Matí d’activitats i jocs dins l’AC. A al tarda, el temps millora una mica, ja no plou continuadament i hi ha estones que fins i tot surt un sol espantat. Tornem amb l’AC

Sarlat-la-Cáneda

fins al pàrquing d’ahir (aprofitant que és més a prop del centre). Tenim problemes amb la targeta de crèdit; al sortir no ens deixa pagar, després de parlar per l’intèrfon amb un responsable ens obren la barrera sense haver de pagar. Aprofitem per sortir a passejar pel poble. La pluja intermitent no ens amoïna i acabem de visitar les zones que ahir ens van quedar pendents. Berenem creps i gofres en una pastisseria-gelateria. De tornada, i mestre jo m’escapo a comprar el pa a la famosa “boulangerie”, tenim una aventura amb un dels menuts...i arribo just per tornar-lo a posar a la dutxa. Ens tornem a quedar a dormir a l’àrea.

Dimecres, 8 d’abril de 2009

Sarlat-la-Cáneda – Sant Geniès – Salignac-Eyvigues (Les jardins du Manoir d’Eyrignac )– Montignac (Lascaux II) – Bois Bareirou (La Ferme aux Canards du Bois Bareirou) 14 Km. + 7 Km. + 24 Km. + 10 Km. Total: 55 Km

Avui, la nena gran fa 7 anys. Només llevar-nos, li donem els regals. M’acosto al forn de pa a comprar un pastís de xocolata i ... sorpresa, la “boulangerie”, tanca els dimecres. De moment doncs, sense pastís d’aniversari.

Sortim a les 10, després de buidar i carregar aigua. Altra cop no podem pagar i ens tornen a obrir la barrera (cal tenir una targeta que disposa d’un xip i un codi secret, en definitiva una de les targetes més usades a França). Sortint de Sarlat, trobem un distribuïdor Repsol. Després d’aturar-nos, ens diu que són totes buides, però ens indica que hi ha un altre distribuïdor al poble de Sant Geniès, a 15 km, en la direcció correcta.

Busquem la bombona a Sant Geniès, ho trobem fàcilment i la comprem (22 euros). Mentre jo espero per pagar, carregar-la i lligar-la al seu compartiment, els demés surten a passejar pel conjunt arquitectònic d’aquest petit poblet, que ara està en restauració i adequació dels voltants però que té una majestuositat que no fa per un poble tant petit. Aprofito la seva visita per fer quatre compres en un petit “super” del costat.

Un cop tots altre cop a l’AC, ens dirigim fins a “Les jardins du Manoir d’Eyrignac”.

Les jardins du Manoir d'Eyrignac

De camí i abans d’arribar al municipi de Salignac-Eyvigues, observem unes quantes granges d’ànecs i oques. Els darrers quilòmetres fins arribar al pàrquing, es fan per un camí que transcorre per l’interior d’un bosc d’alzines i hores d’ara flanquejat per nombrosos i florits narcisos.

Gaudim d’una fascinant visita d’aquests jardins bonics i molt ben cuidats. Passegem pels diferents ambients (jardí d’estil francès, anglès i japonès) i ens omplim de vegetació, de racons de gran bellesa i d’espais que transmeten pau i tranquil·litat. De tornada, i al mateix pàrquing, preparem el dinar. Els nens, surten a passejar pel bosc d’alzines del costat, com uns exploradors ens van indicant diferents esdeveniments de les seves descobertes amb els “walqui-talqui” que porten. Dinem al pàrquing. A punt d’acabar una explosió ens altera, m’he deixat un foc encès i el vidre que tapava la cuina ara està trencat en mil bocins. Un ensurt molt perillós però que per sort, no passarà de ser una anècdota.

Després continuem fins al municipi de Montignac, al passar per Salignac-Eyvigues parem a comprar el pastís d’aniversari (els nens estan jugant i ni se n’adonen). Un cop a Montignac, comprem les entrades per visitar la cova amb pintures rupestres de Lascaux II. Una cova còpia idèntica de l’original que d’aquesta manera preserva el seu bon estat. A 2 quilòmetres de Montignac hi ha les coves. Ens abriguem una mica, agafem unes galetes pels bessons (per si de cas) i ens acostem a la cova.

Coves de Lascaux

Tenim hora a les 4 i 20 minuts. Força puntuals, comencem la visita, primer dues sales que són explicacions del que veurem i de com s’ha fet aquesta rèplica exacte. Després la sala que reprodueix la cova i les fantàstiques pintures de fa 17.000 anys. De fet, tot i la bellesa de la sala, la visita en general es fa una mica pal. De tornada al poble anem a comprar. Passem per l’església i entrem per fer la visita de rigor. El mitjà, sempre a bàbia ens sorprèn – quina botiga més rara..., diu. Una mica més tard, exclama al veure un antic confessionari de fusta – I té un castell !. Fent referència a la creu que corona la porta on s’asseu el mossèn.

Comprem en un “Spar” i decidim no fer nit al pàrquing i marxem cap a una granja que deixa pernoctar a AC’s. Perduda de la mà de Déu, ens defrauda una mica, tot i que els nens s’ho passen bé, visitant les gallines, cabres, cavalls, oques i pollets de les oques.

Després de sopar, celebrem l’aniversari amb un fantàstic pastís de nous i xocolata.

Passem la nit a la granja, unes 8 autocaravanes.

Dijous, 9 d’abril de 2009

Bois Bareirou – St. Léon-sur-Vézère (La Roque Saint Christophe) – Roc de Cazelle (Les grottes du Roc de Cazelle) – Les Cabanes du Breuil – Sarlat-la-Cáneda – La Roque Gageac 14 Km + 15 Km + 22 Km + 13 Km + 14 Km. Total: 78 Km

La Roque Saint Christophe

Dibuix la Roque Saint Christophe

Aprofitant que tenim aigua on carregar, fem una dutxada general. Buidem i carreguem i iniciem un altre part del viatge. Pocs quilòmetres i moltes coses per veure. La carretera va seguint al costat del Riu Vézère, trenquem a l’esquerra i travessem el bonic poble de Sant Léon-sur-Vézère (que passem de llarg, però ens apuntem per una altra vegada) fins arribar a La Roque Saint Cristophe. Un espai natural que s’aixeca vertical a la riba del Vézère, i on hi ha constància d’haver estat habitat fa 15.000 anys i que amb el transcurs del temps ha viscut els diferents esdeveniments de la història d’una manera més o menys intensa. Ens agrada molt. A més de ser un paratge natural espectacular està força treballat amb detalls i diferents maquetes de tamany natural que fan encara que s’entengui més el que s’hi explica. Molt interessant.

Un cop acabada la visita, donem el dinar als bessons dins de l’AC i nosaltres, aprofitarem millor el temps dinant al “xiringuito” que hi ha al costat de la l’entrada, acompanyats per una parella d’ànecs collverd que festegen tot capbussant-se en el rierol. Unes salsitxes, unes hamburgueses, amanida i patates fregides ens preparen per la propera visita. Fullejant un diari francès sabem que el Barça d’en Guardiola a guanyat 4-0 al Bayern en l’anada dels ¼ de final de la Champions.

Les Grottes du Roc de Cazelle

La carretera ens ofereix encara majestuoses vistes des dels peus de La Roque Saint Cristophe. En poc més de 10’, arribem a Les Grottes du Roc de Cazelle, al municipi de Roc de Cazelle. Un altre espai històric, amb vivendes troglodites (excavades a la roca) habitades fins fa ben poc.

Les Grottes du Roc de Cazelle

El recorregut que es fa a peu, per un bonic paratge, es veu amenitzat per les diferents etapes de la història de l’home. Des de com vivien els homes prehistòrics fins a la vida de fa uns anys dins de les cases troglodites. En alguns punts del recorregut fins i tot la música o els sons donen més realisme al que veiem. També ens agrada molt, tant o més que La Roque Saint Cristophe.

Cabanes de Brueil

Volem anar a dormir a La Roque Gageac, un poble crescut sota una cinglera. Però abans i aprofitant que ens ve de camí, passarem a visitar les Cabanes de Brueil, unes cabanes construïdes de pedra seca realment espectaculars. En l’actualitat en mans privades, gaudim a més de la presència de diferents animals de granja. Aprofitant que hem de passar per Sarlat-la-Cáneda, ens aturem al pàrquing del “Champion” i després d’anar a comprar-hi pa i altres viandes ens hi quedem a sopar.

Ja de fosc, emprenem la marxa cap a La Roque Gageac. L’arribada ja ens impressiona, el poble il·luminat literalment penja de la cinglera. L’àrea d’AC’s està plena (5 euros/nit). Aparquem a l’espai destinat a cotxes junt amb unes altres 6 AC’s. La nena gran, em vol acompanyar a fer una primera visita de coneixement de l’entorn, i ens arribem fins a l’església, que té el campanar il•luminat amb uns focus de color blau marí. No hi ha ningú pel carrer, només hi ha vida a la zona de les Ac’s, començo a tenir la sensació que ens trobem en un veritable poble fantasma.

Divendres, 10 d’abril de 2009

La Roque Gageac – Castelnaud-la-Chapelle – Domme 4 Km + 24 Km. Total: 28 Km

Visitem el poble al matí. Fantàstic i espectacular sota la roca. Només hi ha turistes. De fet la sensació de poble fantasma és una realitat, només hi viuen 10 persones, la gent no es fia ara de viure-hi, ja que a l’any 1.957 una roca de grans dimensions va caure damunt el poble causant estralls en moltes vivendes i tres morts.

LA ROQUE-GAGEAC

La Roque-Gageac

•Estat: França

• Regió: Aquitània

• Departament: Dordogne

• Districte: Sarlat-la-Cáneda

• Cantó: Sarlat-la-Cáneda

•Superfície: 7,17 km²

•Altitud: 80 m

•Població (1999): 449 hab.

• Densitat: 62,62 hab/km²

El poble de la Roque-Gageac és tan antic com misteriós. Aquest magnífic poble implantat al peu del penya-segat, ha estat ocupat pels homes des de la prehistòria. De l’època gal•loromana, queden els vestigis d’una antiga via i l’emplaçament d’una vil•la, així com un pou romà en excel•lent estat. Als voltants de l’any 849 amb la vinguda dels normands al Perigord. Per protegir-se dels víkings, amb els seus drakkars pujant la Dordogne, queden els antics forts construïts al penya-segat pels locals. Altres vestigis d’aquesta època són els recintes amb cases fortificades, que van fer de Roque-Gageac una veritable fortalesa. Aquesta veritable plaça forta va resistir les rivalitats entre Capets i Plantagenets (francesos i anglesos). A l’edat, la Roque-Gageac tenia uns 1.500 habitants. En aquell Temps, la Dordonya feia viure pescadors i treballadors del port.

Més tard esdevé la residència secundària del bisbe de Sarlat, per tal d’assegurar la seva seguretat. Això feu que nobles i burgesos vinguessin a instal•lar-se a la ciutat episcopal, atraient-hi rics, lletrats i savis. La guerra dels Cent Anys va crebantar una mica aquesta pau a la ciutat i el Renaixement tornà la calma. Aleshores s’embelleix de voltes emmerletades, de teulades punxegudes, de finestres amb l’estil de l’època.

Després de la revolució, el barcatge s’intensifica i va fer de la Roque Gageac un port molt important. Passa a ser un centre comercial, després d’haver estat un centre militar, tot continuant sent un poble de pescadors. Després de la Segona Guerra Mundial i la fi de les gabarres, la Roque Gageac es va renovar abans de conèixer la catàstrofe del gener de 1957: un bloc de 5000 m3 de roca, es va separar i va caure al poble, destruint una desena de cases, matant 3 persones i tallant la carretera durant diversos anys. La dissolució de la calcita (carbonat de calci servint de flexibilitat) que va arrossegar el desenganxament de la roca. La Roque Gageac es va haver de refer amb una nova cara, sense trair el seu antic aspecte, el que li va permetre d’obtenir el títol de pobles més bonics de França, fa alguns anys ja, i de ser classificat en tercer lloc després del Mont Saint-Michel i Rocamadour.

Castell de Castelnaud

A mig matí ens arribem fins a Castelnaud a poc més de 5 km de La Roque Gageac. El Castell de Castelnaud, data de les primeries del s.XIII i des d’aleshores té un gran interès estratègic. La visita és molt amena i hi ha una interessant col·lecció d’armes medievals. Aquest castell va viure intensament la Guerra dels 100 anys, quan va arribar a canviar de bàndol fins a 7 vegades fins que al 1.442 acaba definitivament en mans franceses després d’un setge de 3 setmanes ordenat per Carles VII. Dinem al mateix pàrquing.

Un cop dinats i amb l’AC preparada, marxem cap a Domme, un poble emmurallat. Un cop a Cenac, intuïm Domme damunt nostre, al cap de munt d’un alt turó. Però l’accés per busos i AC’s està prohibit i cal que fem una volta enorme per tal d’arribar-hi. La carretera ens acosta directament a l’àrea d’AC’s que es troba a poc menys de 5 minuts caminant d’una de les portes de Domme, la Porte des Tours, unes torres que l’any 1307 van empresonar misteriosament cavallers templaris. Avui els seus escrits a les parets són una atracció turística. Visitem el poble, erigit en temps de Philippe III al segle XIII té un alt encant, amb racons de gran bellesa però amb poc temps n’hi ha prou, doncs no és gaire gran. La vista des del mirador de la Barre és espectacular. Fa fresca i amenaça pluja i decidim no quedar-nos-hi a sopar. Soparem a l’AC i ens quedem a dormir a l’àrea. Nit tranquil•la tot i la pluja.

DOMME

•Estat: França

• Regió: Aquitània

• Departament: Dordonya

• Districte: Sarlat-la-Cáneda

• Cantó: Domme

•Superfície: 24,91 km²

•Altitud: n/d

•Població (1999): 987 hab.

• Densitat: 39,62 hab/km²

Domme és una comuna francesa de 1.030 habitants situada al departament de la Dordonya, a la regió d'Aquitània.

Al damunt d’un vertiginós penya-segat, la ciutat fortificada reial ofereix sobre la vall de la Dordonya un panorama excepcional. Voltada de muralles, la ciutat del segle XIII té un passat tumultuós il•lustrat per les seves portes fortificades i les seves torres que van servir de presó. També és interessant de descobrir la casa del batedor de moneda, la dels cònsols, el vell mercat i l’hotel del governador.

Tota la seva història es pot recordar al centre, prenent petits carrers deserts, o dirigint-se cap al molí antic o cap al vell Domme (el castell de Guillaume de Domme). Sota el mercat es troba l’entrada al subsòl del poble: en efecte, el penya-segat protegeix grutes, avui condicionades, on s’hi ha trobat ossaments d’animals, exposats en el camí.

La ciutat a penes estava acabada, que intervé involuntàriament en la història. El 1307 permet la trobada de Domme amb els templers.

La Porta de les Torres s’acabava d’edificar, i en comptes de servir de refugi al cos de guàrdia, serveix immediatament de presó dels Templers. Fins a 70 templers van ser tancats a la Torre. Durant la seva detenció, alguns van gravar missatges a les parets que avui encara són indesxifrables. Tota la part Nord de la torre està completament gravada. Paraules, crucifixos, personatges, dates i símbols diversos composen aquests missatges. Un profund misteri els envolta. Cap d’ells sortí viu de la presó.

Dissabte, 11 d’abril de 2009

Domme – Sarlat-la-Cáneda – Castell de Milandes - Pamiers 28 Km + 13 Km + 254 Km. Total: 295 Km

Plou. Sortim després de carregar 2 cops aigua entremig fem una dutxada general. Parem a Cenac, per tal de poder comprar a la farmàcia alguna cosa per liquidar els polls que hem detectat a un dels menuts. La resta ens mantenim nets. Continuem fins a Sarlat-la-Cáneda, volem comprar a l’hiper “Casino”, les darreres provisions. La pluja és molt considerable.

Castell de Milandes

Abans de dinar ens arribem fins al Castell de Milandes. Segueix plovent, preparem el dinar a l’AC i poc abans de les 3 ens acostem al Castell per gaudir (sota la pluja) de l’espectacle de cetreria que hi fan. Sota la pluja tots aguantem estoicament un amè espectacle. El cetrer del castell fa que un mussol es posi damunt del braç del més gran, que sorprès gaudeix de l’experiència. Desprès visitem el castell, que va ser propietat durant una època de la vedette Joséphine Baker. Tot està encaminat a ensenyar-nos diferents apartats de la vida d’aquesta actriu que fins i tot va arribar a treballar d’espia aliada a la II Guerra Mundial. Després de la visita, iniciem el camí de tornada. El GPS ens porta per carreteres secundaries fins agafar l’autopista a Cahors. Segueix plovent.

Seguim direcció sud cap a Toulousse. Fa una estona que ja no plou. Passada la població ens aturem a una àrea de servei a sopar. Volem arribar a Ax-les-Termes però la nit se’ns tira al damunt. Passem Foix. Parem finalment a Pamiers, en un pàrquing que hi ha prop de la zona esportiva, on hi ha 3 espais per AC’s. Estem sòls. Torna a ploure. Nit de pluja.

Diumenge, 12 d’abril de 2009

Pamiers – Ax-les-Termes – Bages 198 Km

Ens llevem amb pluja i fred (3ºC). Busquem benzinera per omplir, l’ordinador ens indica una autonomia per només 45 Km. A la primera que trobem no ens va la targeta de crèdit, només funciona amb les targetes amb xip franceses. La segona està tancada, i finalment en trobem una d’oberta i amb gent que cobra. Omplir el dipòsit ens costa 77 euros. Realment anàvem apurats. Seguim fins Ax-les-Termes, volem comprar fruita per passar demà, dilluns de Pasqua, a casa. Després d’unes voltes trobem un lloc on hi ha força AC’s estacionades. Per fi sabrem on passar la nit una altra vegada. Cau aiguaneu.


Paisatge nevat abans del Puymorens

Surto sol a comprar la fruita. És diumenge i les botigues obren almenys fins a les 12. Continuem cap a Puymorens. Comença a nevar. Cada cop hi ha més neu però la carretera està en perfectes condicions. El paisatge pirinenc nevat és preciós. Ens aturem a una zona apta a la carretera per canviar-nos de roba (roba de neu) i gaudir amb els nens d’una bona estona de joc a la neu. Ens endinsem per un camí, cobert de neu i iniciem una divertida i llarga lluita amb boles de neu. Xops i amb les mans congelades tornem a l’AC a canviar-nos i a dinar. La meva companya, que s’ha quedat a l’AC amb els bessons, ens té el dinar preparat i després del fred el dinar entra de meravella.

Després de dinar marxem fins a casa. Aquí s’acaba un nou viatge, aquest ja amb els nous membres de la família i l’AC nova.

Aquí teniu el gràfic amb la informació de les pernoctes.