Informació
| |
Capital
| Estrasburg |
Superfície
|
8.280 km2
|
Població (2004)
- Total - Posició - Densitat | 1.794.000 14ª 217 hab./km² |
Gentilisis
|
alsacià, alsaciana
|
Departaments
| |
Alt Rin
Baix Rin |
Alsàcia (Alsace en francès, Elsass en alemany i alsacià) és una regió de França situada a l'extrem nord-est. Comprèn els departaments de l'Alt Rin i del Baix Rin. La capital és Estrasburg.
Els principals rius del país són de la conca del Rin: el mateix Rhin, Sauer, Lauter, Moder, Zorn, Bruche, Fecht, Thur i Ill.
La regió d'Alsàcia formà part del comtat d'Alsàcia durant l'Edat Mitjana; s'incorporà a França el 1648 per la Pau de Westfàlia. Posteriorment, després de la Guerra francoprussiana de 1870 fou novament incorporada a Alemanya. Juntament amb part de la Lorena formà dins de Prússia la província d'Alsàcia-Lorena. En acabar la Primera Guerra Mundial el 1918, fou novament incorporada a França. Durant la Segona Guerra Mundial fou incorporada al Tercer Reich i finalment, el 1945, fou retornada a França.
Amb quasi bé un 3% del PIB, Alsàcia està situada a la tercera plaça del rànquing de regions franceses, amb un PIB per habitant de més de 26.196 euros.
Alsàcia és una regió amb una activitat econòmica força variada.
La població originària del país és d'origen germànic, i la seva parla és l'alsacià, també anomenat elsassich o elsaser dicht, dialecte alamànic semblant a les variants alemanyes parlades a Suïssa, Suàbia, Vorarlberg i Baden-Wurtemberg. Dialectalment, l'alsacià es divideix en dues variants:
Hochdeutsche (Alt alemany) a Ferrette i alamànic a Mulhouse, similar als de Suïssa, Baden i Vorarlberg. El límit són els boscos de Haguenau.
Fràncic renànic, a Ingwiller, Wissembourg i Niederbronn-les-Bains, similar a les parles de Luxemburg, Palatinat i Eupen.
Avui dia, una part de la població continua parlant la llengua local. Es tracta d'un dialecte alamànic, amb manlleus a la llengua francesa, que durant molt de temps ha estat la llengua materna de la majoria d'alsacians. Ara bé, actualment l'única llengua oficial és el francès. L'alt alemany (Hochdeutsch) ho va ser de 1871 a 1918 i de 1940 a 1944. Durant el període 1871-1918, el francès es va continuar ensenyant a les escoles dels enclaus de parla francesa.
Des de 1992, s'han creat als instituts, amb el propòsit de preservar l'alsacià, seccions bilingües paritàries on l'ensenyament es dispensa en francès i alemany. El 5% dels alumnes alsacians de secundària estudia en aquestes seccions. L'alsacià pot ser après a preescolar i a primària, encara que l'escrit es fa en alemany, ja que aquest es considera la versió escrita comuna al conjunt de dialectes alsacians. Alhora, des del 1990, l'associació ABCM-Zweisprachigkeit ha obert escoles bilingües a Saverne, Haguenau, Schweighouse-sur-Moder, Estrasburg, Bindernheim, Ingersheim, Lutterbach i Mulhouse. El 2004 el nombre d'alumnes escolaritzats en classes bilingües paritàries era d'11.662 (749 a les escoles d'ABCM, 10.351 a escoles públiques i 562 a escoles privades confessionals).
La cuina alsaciana és coneguda per les seves especialitats tradicionals elaborades, com el baeckeoffe, les tartes flambées o flammekueche, el fleischnackas i, en especial, la choucroute.
La cuina tradicional es basa en la tradició culinària germànica, i, tot i que utilitza sovint la carn de porc com ingredient en diversos plats, no es fa extrany el consum de preparats amb peixos, com la carpe frite (carpa fregida), popular al sud d'Alsàcia, al Sundgau.
En la tradició de les festes de cap d'any, es prepara una gran varietat de galetes i petits pans de pessic anomenats brèdels (festa de Saint Nicolas, el 6 de desembre), així com els pain d'épices (pans de mel amb espècies), que se distribueixen als mercats tradicionals de Nadal d'Estrasburg i d'altres localitats alsacianes.
La bandera alsaciana històrica està formada per dues bandes horitzontals: una vermella i una blanca. Té el seu origen en la forta presència d'aquests dos colors en els emblemes de les famílies nobles i de les viles alsacianes. Durant el període 1871-1918, en què Alsàcia pertanyé a l'Imperi alemany, aquesta bandera s'afirmà com a símbol d'Alsàcia, sobretot com a reacció a les pretensions centralitzadores de Prússia. El 25 de juny de 1912, el parlament d'Alsàcia-Lorena l'adoptà com emblema nacional. Actualment, aquesta senyera competeix amb la bandera oficial, calcada de l'escut alsacià, de recent creació i sense cap fonament històric.
La bandera alsaciana històrica és coneguda en alsacià com Rot un Wiss (en català: vermell i blanc). L'himne alsacià és l'Elsässisches Fahnenlied.
Els principals rius del país són de la conca del Rin: el mateix Rhin, Sauer, Lauter, Moder, Zorn, Bruche, Fecht, Thur i Ill.
La regió d'Alsàcia formà part del comtat d'Alsàcia durant l'Edat Mitjana; s'incorporà a França el 1648 per la Pau de Westfàlia. Posteriorment, després de la Guerra francoprussiana de 1870 fou novament incorporada a Alemanya. Juntament amb part de la Lorena formà dins de Prússia la província d'Alsàcia-Lorena. En acabar la Primera Guerra Mundial el 1918, fou novament incorporada a França. Durant la Segona Guerra Mundial fou incorporada al Tercer Reich i finalment, el 1945, fou retornada a França.
Amb quasi bé un 3% del PIB, Alsàcia està situada a la tercera plaça del rànquing de regions franceses, amb un PIB per habitant de més de 26.196 euros.
Alsàcia és una regió amb una activitat econòmica força variada.
La població originària del país és d'origen germànic, i la seva parla és l'alsacià, també anomenat elsassich o elsaser dicht, dialecte alamànic semblant a les variants alemanyes parlades a Suïssa, Suàbia, Vorarlberg i Baden-Wurtemberg. Dialectalment, l'alsacià es divideix en dues variants:
Hochdeutsche (Alt alemany) a Ferrette i alamànic a Mulhouse, similar als de Suïssa, Baden i Vorarlberg. El límit són els boscos de Haguenau.
Fràncic renànic, a Ingwiller, Wissembourg i Niederbronn-les-Bains, similar a les parles de Luxemburg, Palatinat i Eupen.
Avui dia, una part de la població continua parlant la llengua local. Es tracta d'un dialecte alamànic, amb manlleus a la llengua francesa, que durant molt de temps ha estat la llengua materna de la majoria d'alsacians. Ara bé, actualment l'única llengua oficial és el francès. L'alt alemany (Hochdeutsch) ho va ser de 1871 a 1918 i de 1940 a 1944. Durant el període 1871-1918, el francès es va continuar ensenyant a les escoles dels enclaus de parla francesa.
Des de 1992, s'han creat als instituts, amb el propòsit de preservar l'alsacià, seccions bilingües paritàries on l'ensenyament es dispensa en francès i alemany. El 5% dels alumnes alsacians de secundària estudia en aquestes seccions. L'alsacià pot ser après a preescolar i a primària, encara que l'escrit es fa en alemany, ja que aquest es considera la versió escrita comuna al conjunt de dialectes alsacians. Alhora, des del 1990, l'associació ABCM-Zweisprachigkeit ha obert escoles bilingües a Saverne, Haguenau, Schweighouse-sur-Moder, Estrasburg, Bindernheim, Ingersheim, Lutterbach i Mulhouse. El 2004 el nombre d'alumnes escolaritzats en classes bilingües paritàries era d'11.662 (749 a les escoles d'ABCM, 10.351 a escoles públiques i 562 a escoles privades confessionals).
La cuina alsaciana és coneguda per les seves especialitats tradicionals elaborades, com el baeckeoffe, les tartes flambées o flammekueche, el fleischnackas i, en especial, la choucroute.
La cuina tradicional es basa en la tradició culinària germànica, i, tot i que utilitza sovint la carn de porc com ingredient en diversos plats, no es fa extrany el consum de preparats amb peixos, com la carpe frite (carpa fregida), popular al sud d'Alsàcia, al Sundgau.
En la tradició de les festes de cap d'any, es prepara una gran varietat de galetes i petits pans de pessic anomenats brèdels (festa de Saint Nicolas, el 6 de desembre), així com els pain d'épices (pans de mel amb espècies), que se distribueixen als mercats tradicionals de Nadal d'Estrasburg i d'altres localitats alsacianes.
La bandera alsaciana històrica està formada per dues bandes horitzontals: una vermella i una blanca. Té el seu origen en la forta presència d'aquests dos colors en els emblemes de les famílies nobles i de les viles alsacianes. Durant el període 1871-1918, en què Alsàcia pertanyé a l'Imperi alemany, aquesta bandera s'afirmà com a símbol d'Alsàcia, sobretot com a reacció a les pretensions centralitzadores de Prússia. El 25 de juny de 1912, el parlament d'Alsàcia-Lorena l'adoptà com emblema nacional. Actualment, aquesta senyera competeix amb la bandera oficial, calcada de l'escut alsacià, de recent creació i sense cap fonament històric.
La bandera alsaciana històrica és coneguda en alsacià com Rot un Wiss (en català: vermell i blanc). L'himne alsacià és l'Elsässisches Fahnenlied.
Bages- Gallargues 385 km
Tarda pels darrers preparatius, després de les últimes extraescolars, sopem i liquidem els últims polls d’un dels nens. Anem enllestint cadiretes, mantes pel viatge i les darreres coses que ens queden a la nevera. A ¾ de 9 sortim de casa, el termòmetre marca 8º positius i per l’eix ens dirigim cap a Girona per enfilar autopista fins Alsàcia, el nostre destí d’aquest desembre.
Un cop passada la frontera, posem els nens a dormir i reprenem camí fins allà on el cos aguanti. És l’1 de la matinada quan decidim sortir de l’autopista passat Montpeller, poc després d’haver fet gasoli, i buscar un lloc tranquil on passar la nit.
Un cop a Gallargues i després de buscar una mica trobem una espècie d’aparcament de terra, en un lloc força il·luminat i al costat d’un carrer dels que semblen principals. Són 2/4 de 2 quan ens posem al llit. Sentim la remor de l’autopista i dels avions per les proximitats de l’aeroport de fons.
Tarda pels darrers preparatius, després de les últimes extraescolars, sopem i liquidem els últims polls d’un dels nens. Anem enllestint cadiretes, mantes pel viatge i les darreres coses que ens queden a la nevera. A ¾ de 9 sortim de casa, el termòmetre marca 8º positius i per l’eix ens dirigim cap a Girona per enfilar autopista fins Alsàcia, el nostre destí d’aquest desembre.
Pàrquing a Gallargues |
Un cop a Gallargues i després de buscar una mica trobem una espècie d’aparcament de terra, en un lloc força il·luminat i al costat d’un carrer dels que semblen principals. Són 2/4 de 2 quan ens posem al llit. Sentim la remor de l’autopista i dels avions per les proximitats de l’aeroport de fons.
DISSABTE, 5 DE DESEMBRE DE 2009
Gallargues – Pérouges – Montbéliard 621 Km
La més menuda no s’ha acabat d’adaptar al nou habitacle i ens ha donat la nit. En prou feines hem pogut aclucar els ulls. La meva companya haurà dormit unes 3 hores i jo potser unes 4. La resta com si la moguda no anés amb ells.
Al matí, cap a les 7 ja tenim sarau i després d’esmorzar reprenem camí cap al nord. Són ¾ de 10. De pujada decidim no parar a Lió, per visitar les festes de la llum que avui comencen. Ja que em fa pal, haver d’aparcar lluny i acostar-nos al centre amb transport públic. Cotxets, recanvis, roba d’abric ... i esperar fins al vespre per veure l’espectacle de llums i després altra cop transport públic fins a l’AC. Potser fins i tot haver de buscar lloc per dormir. Deixem per quan els nens siguin més grans poder visitar aquest esdeveniment que acull més de 4 milions de visitants.
No hi ha massa trànsit i els quilòmetres van caient, deixem enrere Montbéliard, Orange i Lió. S’acosta l’hora de dinar, comento la possibilitat de fer-ho a Pérouges (a 36 Km al nord-est de Lió) i després, visitar-ne el poble medieval.
Plaça a Pérouges |
Fundat per antics habitants de la ciutat italiana de Perurgia. En aquest poble s’han rodat diferents pel·lícules, algunes de renom com la d’“Els tres mosqueters” de Bernard Borderie de l’any 1961.
Això ha agradat als nens i tenim un beneplàcit total a la decisió.
Val a dir també que Pérouges va ser visitada per Bill Clinton (president dels EUA) i la seva esposa Hillary, arrel de la reunió del G7 a Lió el 1996.
Això ha agradat als nens i tenim un beneplàcit total a la decisió.
Val a dir també que Pérouges va ser visitada per Bill Clinton (president dels EUA) i la seva esposa Hillary, arrel de la reunió del G7 a Lió el 1996.
A la 1 ja estem preparant el dinar, mentre els nens (tots) estiren les cames i juguen a l’aparcament on ens hem instal·lat. Suposem que per l’època de l’any està pràcticament vuit, una barrera en regula el pas, previ pagament de 4 euros per 24 hores d’estada i que es troba a pocs metres d’aquesta preciosa i apinyada població enfilada dalt d’un turó.
Un Racó de Pérouges |
Pàrquing a Pérouges |
Dinem tranquils, amb un cel gris que li dóna un aire més medieval si cal, a la vista que gaudim de la població. Després de dinar i de rentar plats, una mica abrigats i amb els cotxets sortim per visitar Pérouges.
Els seus carrers empedrats ens dificulten l’avenç amb els cotxets, però la brillantor del que veiem, els racons que desborden història per tots costats, el ben cuidat que esdevé tot, els arbres centenaris que se’ns apareixen al girar els estrets carrers, el desordre natural dels carrers, fan que imaginàriament ens haguem remuntat a l’Edat Mitjana.
Carrer a Pérouges |
I pensar que aquest poble va estar a un pas de ser enderrocat a principis del 1900 i que només gràcies a la intervenció del President de la República i a un grup de proteccionistes associats se’n va salvar.
Després de comprar una deliciosa coca ensucrada i de berenar-ne a l’AC, enfilem carretera (autopista) cap a més a munt.
La mala nit que hem passat fa que ens trobem cansats. Fem quilòmetre rere quilòmetre fins que ha fosquejat. Ens aturem en una àrea de servei a l’autopista i ens disposem a passar una estona parats, per que els nens juguin, llegeixin, pintin, s’estirin … fins després de sopar, quan reiniciarem la marxa. Són les 6 de la tarda.
L’àrea no te cap servei tret d’uns més que nets W.C. De tant en tant algun vehicle ens fa companyia, però a fora fa fred i és negra nit. Preparem el sopar, i després de ficar els bessons a dormir, reprenem el viatge passats 10 minuts de les 9 de la nit.
Els grans no tarden a adormir-se i a mi em costa cada cop més estar despert. Abans de que pugui passar una desgràcia, decideixo parar abans del que m’hauria agradat. Passem Belfort (penso que és una ciutat massa gran i que potser ens costarà trobar un lloc tranquil per dormir) i ens acostem a Montbéliard (té una petita àrea d’AC’s), separat una vintena de quilòmetres de Belfort. Només entrar quedem gratament sorpresos de la decoració i il·luminació nadalenca d’una de les rotondes. Seguint les indicacions de pàrquing per busos de l’esdeveniment que durant els dies de Nadal es fa a la ciutat, “Les Lumieres de Nöel” aparquem al costat del riu sense cap entrebanc.
Esgotats ens posem tots a dormir. Passen 20 minuts de les 10 de la nit.
DIUMENGE, 6 DE DESEMBRE DE 2009
Montbéliard - Eguisheim 87 Km
Fa fred. Surto a comprar pa i els “pains au chocolat” que tant ens agraden. Travesso el riu i començo a familiaritzar-me amb les zones de “Les Lumières de Noël” que veig marcades en un plànol. Estem molt a prop del centre neuràlgic. De fet del pàrquing on hem passat la nit surt un bus gratuït fins al mercat de Nadal que no agafarem cap cop.
Esmorzem amb tranquil·litat i ens vestim per passar una jornada a la ciutat. Abans però canviem l’AC de lloc, doncs ahir amb les presses, ens vàrem ficar al lloc reservat als autobusos. Uns 200 metres més endavant, ens encabim en un espai entre altres AC’s, que resulten ser una trobada de gent que viatja amb AC de la marca Detlheffs (no hi desentonem gens).
Mantinc conversa amb un dels organitzadors i m’explica que ha treballat a Arbúcies, en una fàbrica que fabrica les ampolles de plàstic de la marca francesa Vittel. Ens recomana fermament que visitem el mercat de Nadal de Colmar.
Vista de Montbéliard |
Amb tothom preparat, ens endinsem pels carrers de Montbéliard. Ràpidament ens trobem immersos en un ambient de Nadal molt viu. Vivendes guarnides, faroles amb llums que semblen làmpades d’aranya, carrers fastuosament enriquits amb detalls nadalencs, una pista per patinar sobre gel ... i una bonica representació amb ninots (follets i animals) d’una llegenda nadalenca irlandesa (país convidat a l’edició d’aquest any de “Les Lumières de Noël”). Al costat hi ha un tren amb diferents vehicles que fa les delícies dels nens. Encabides dins de la plaça de l’Ajuntament tot vorejant l’església de Saint-Martin hi ha un majestuós mercat de Nadal. Cabanes de fusta disposades en forma de carrer amb gran quantitat de productes diferents: artesania, menjar, guarniments... tot hi cap en aquest mercat.
Mercat de Nadal a Montbéliard |
En una altra plaça hi trobem un mini-zoo, junt als paons, galls dindi, gallines, porcs i ànecs hi trobem també una llama. Encara ens queda una altra plaça, en aquesta junt amb un blanc i platejat trineu, amb un blanc i platejat Pare Nadal i uns blancs i platejats rens, i trobem diferents casetes on fer un mos a base dels menjars típics de la zona, o bé fer una cervesa (Irlanda, país convidat) o tastar alguna de les delícies dolces o salades que en forma de Brëtzel (tira de pasta, que potser dolça o salada, en forma de cercle trenat) o Manala (pasta dolça en forma d’homenet “bonachón”, d’aquí el nom que vol dir “bonhome”) se’ns hi presenten.
Tastem el Brëtzel salat. Només m’agrada a mi, als nens els hi sobta la sal grossa que banya el cercle i a la meva companya ni fu ni fa. Els petits, si que ni fan queixalades. Tornem a l’AC per tal de dinar-hi. Abans però els hi preguntem als nens grans si volen provar de patinar sobre gel. No s’acaben de decidir i ho descartem.
Il·luminació a Montbéliard |
A la tarda, ens acostem a buidar i carregar aigües a l’àrea, que no és gens apartada d’on estem aparcats. El “jetton” es compra en un dispensador allà mateix, tipus caixer automàtic, una opció molt més vàlida que la d’haver-se d’acostar a comprar-lo a l’OT (com s’estila en d’altres pobles). Tornem al pàrquing. Ens hi quedarem fins més tard, ja que volem passejar de nit (o si més no quan s’hagi fet fosc) pel poble.
Aprofitant que fosqueja aviat, sortim a passejar per la ciutat. Gaudim d’una fantàstica il·luminació dels carrers, faroles, botigues, cases, etc. Fins hi tot dos dels nens s’acosten a fer una foto amb l’”autèntic” pare Nadal.
Ens acostem fins a la zona del castell, que il·luminat amb tons blancs, dóna una bella estampa de tot el conjunt.
Sopem a l’AC i a prop de les 10 de la nit emprenem viatge, per acostar-nos fins a Eguisheim. Poble medieval que volem visitar demà. Hi arribem després d’una mica més d’1 hora de trajecte, i ràpidament distingim un pàrquing ple d’altres AC’s. Hi aparquem sense problema i ens fiquem a dormir. Fa fred.
DILLUNS, 7 DE DESEMBRE DE 2009
Eguisheim – Colmar – Kaysersberg 20 Km
Ens hem llevat d’hora. Hem tirat d’existències per l’esmorzar, i hem iniciat la visita d’aquesta peculiar població de carrers concèntrics, nascut d’un antic assentament romà.
Carreró a Eguisheim |
Fa fred i hi ha una mica de boira. Després de caminar uns minuts, trenquem pel primer dels carrers que ens obra l’accés al nucli antic. Ens trobem estrets carrers empedrats, cases pintades de colors vius amb entramats de fusta i abundants detalls arquitectònics, com ara balconades, miradors, bigues decorades, portals, porticons ...
Plaça a Eguisheim |
Caminem transportats en el temps i gaudint de cada racó. El centre dels cercles el conformen la Plaça del Castell i la Plaça del Mercat, on hi ha una font renaixentista de forma octogonal catalogada com a monument històric que data del 1557. També gaudim de la visita de l’església de Saint-Pierre et Saint-Paul d’estil romànic tardà inicialment però reconstruïda a finals dels s. XIII i XIV. Hi destaquen les pintures del sostre i de les parets i la Verge d’ Ouvrante, talla romànica policromada, del s. XIII.
Marxem cap a l’AC, per abandonar aquest poble productor de vi de la denominación AOC Alsace Gran Cru, abans de dinar. Endrecem i ens dirigim cap a Colmar, on intentarem aparcar prop del centre i dinar en un restaurant. Recorrem amb celeritat la carretera que ens separa de la capital de l’Alt Rin i trobem un aparcament en zona blava al Bulevard du Champ de Mars, al costat mateix d’una gran plaça amb un majestuós jardí i del casc antic. Hi puc entrar de cara, sense massa maniobres. Ocupem ben bé dues places de pàrquing. Ens abriguem i comencem a visitar el casc antic i els diferents mercats de Nadal.
Colmar |
Després de buscar una mica, trobem lloc per tota la colla en un restaurant italià. Pizza i pasta pels nens i la mare, una amanida a mitges i jo a tastar el plat típic tradicional, el “xucrut”, col fermentada i patates senceres amb salsitxes i cansalada. Al restaurant hi fa una calor espantosa.
Patinant sobre gel |
A la sortida, continuem la visita al casc antic, cases senyorials algunes datades de fa molts anys i una fantàstica catedral. També visitem altres mercats de Nadal, que estan repartits per diferents places i els tres grans pugen a una atracció de cavalls que circula damunt un monorail. La pluja s’ha fet més insistent. Tornem fins a l’AC, i mentre els bessons berenen, jo m’emporto els tres grans a patinar sobre gel. La pista està a prop d’on som. El lloguer dels patins i patinar l’estona que vulguis ens costa 2 euros per cap. Els nens s’ho passen d’allò més bé, hi ha una estona que tenen la pista de gel per a ells sols. Jo a fora, immortalitzo amb la càmera de fotos la primera patinada sobre gel dels nanos. Hora i mitja més tard, xops per la pluja jo i ells i alguna que altra ensopegada amb el gel, tornem cap a l’AC. Estic molt content, per que els nens s’ho han passat molt bé. I a més patinen de conya!.
Reposem una estona a l’AC, ens canviem i berenem lleugerament, fem una estona de lectura i quan comença a fosquejar, i aprofitant que ha parat de ploure sortim a conèixer Colmar de nit. Visitem “la petite venisse”, un canal que travessa la ciutat i on les cases moren als seus peus (a l’estil de Venècia) i un parell més de mercats de Nadal abans de tornar a l’AC per sopar i marxar a fer nit a Kaysersberg.
Hi arribem, sense cap entrebanc. Els nens s’han adormit a les cadiretes. L’àrea d’AC’s està plena i optem per pernoctar al pàrquing de busos que hi ha al costat, he de posar les alces ja que estem una mica inclinats. Plou.
DIMARTS, 8 DE DESEMBRE DE 2009
Kaysersberg – Riquevihr – Ribeauvillé 18 Km
Surto de bon matí a comprar pa i pastissets per esmorzar (croissants i “pains au xocolat”). Fa fred, però el cel és blau intens i comença a sortir el sol. Sembla que avui tindrem un bon dia.
Aparador d'una bolangerie |
Vista de Kaysersberg |
Un cop esmorzats i veient que van arribant busos amb turistes i que l’àrea té alguna plaça buida, decidim estacionar en ella. Abrigats sortim a visitar aquest poble. Recorrem els carrers principals, gaudint de l’arquitectura tradicional i de la vistositat de les cases, pintades de vius colors. El poble és petit i aviat hem conclòs la visita.
A destacar l’església de la Ste. Croix (s. XIII a XIX) amb un retaule de la Passió datat del 1518, la Capella de Saint Michel, la font de l’Emperador Constantí, així com nombroses edificacions construïdes entre els s. XIV al XVII, el pont fortificat i la casa natal del Dr. Albert Schweitzer (1875 – 1965), premi Nobel de la Pau de l’any 1952.
Finestra decorada a Kaysersberg |
Finestra decorada a Kaysersberg |
Tornem a l’AC amb temps per anar a dinar al nostre proper destí, Riquewihr. Abans però, buidem i carreguem aigües.
El paisatge és ple de vinyes, resseguint l’orografia de turons que ens acompanya per aquestes contrades.
Un bell Arc de Sant Martí ens delecta una estona del viatge. A la carretera d’accés al poble de Riquewihr, ja hi ha AC’s estacionades. Preveient la dificultat de trobar un altre lloc on parar, fem la volta a la rotonda i estacionem damunt la vorera. Mentre els nens juguen, nosaltres preparem el dinar. Fa sol, però a fora fa força fred i els núvols són visibles i amenaçadors.
Carrer de Riquewihr |
Seguim la visita, i ens acostem a la porta Haute, després de travessar la Dolder una torra decorada. A la porta Haute, destaca un petit pont llevadís.
Torre a Riquewihr |
De tornada a l’AC, decidim fer nit a Ribeauvillé on hi ha una àrea per AC’s. Comença a caure el dia.
Reprenem doncs la marxa i ens dirigim per carreteres secundàries fins arribar a Ribeauvillé. No tardem en trobar l’àrea d’AC. Està en un descampat entremig de cases, un pèl als afores de la població, però no a més de 5’ caminant.
Abans de sopar, encara farem un tomb fins a un parc de jocs proper amb els tres grans. Com que fa molt fred, els petits amb la mare es queden a l’AC.
Els nanos juguen una bona estona fent anar la imaginació i inventant-se fascinants històries, mentre jo llegeixo una revista mentre la llum m’ho permet, després arraulit passo l’estona i el fred com puc. Abans de tornar cap a l’AC, decidim de fer un petit tomb pel carrer principal del poble i comprar un xic de fruita.
Després de sopar sessió de lectura als llits i a dormir.
DIMECRES, 9 DE DESEMBRE DE 2009
Ribeauvillé – Haut-Köenigsbourg – Turckheim – Thann 105 Km
Carre de Ribeauvillé |
Dediquem bona part del matí a recórrer aquesta població, famosa pels seu vi, les cigonyes i per la festa de la música que es celebra cada 1er diumenge de setembre, sobre una antiga tradició del s.XIV, on el senyor de Ribeaupierre, va hostatjar un músic que havia trencat el seu instrument. Per donar-li les gràcies per la seva generositat, els músics van triar aquesta família i aquesta població per a celebrar aquest esdeveniment.
Destaquen les treballades obres de xocolata dels aparadors de les pastisseries i les acolorides cases del carrer principal.
Volem acostar-nos a dinar al Castell de Haut-Köenigsbourg, després d’uns minuts a la carretera enfilem muntanya amunt fins a la imponent silueta d’aquest castell. Ens acompanya un bell paisatge.
Abans de fer la visita al seu interior, decidim dinar al pàrquing mateix. Les vistes des de d’alt són realment espectaculars.
Castell de Haut-Köenigsbourg |
Les diferents cambres estan decorades amb mobiliari de l’època i podem visitar la cuina, la sala d’armes, els dormitoris, les torres de defensa, els patis interiors, etc.
Encara amb un cel de blau radiant, decidim acostar-nos a comprar a algun súper que trobem de camí, finalment trobem un Super U a Colmar, després d’alguna que altra volta. Mentre nosaltres i els menuts fem la compra, els tres grans es queden jugant i fent fitxes a l’AC. Un cop abastats de les necessitats d’intendència reprenem la marxa fins al municipi de Turckheim, on volem assistir a la festa d’obrir la finestra corresponent del Calendari d’Advent. Hi arribem, ja amb la foscor caiguda, aturem l’AC en una petita placeta enganxada a la carretera, ens abriguem d’allò més i busquem la plaça on s’ha de fer l’obertura de la finestra.
Calendari d'Advent a Turckheim |
Després de sopar i refernos del fred que hem passat, marxem cap a Thann, una població propera a Mulhouse (“milús”, en francès) on demà tenim intenció de visitar el Museu del Ferrocarril.
Trobem sense dificultats un gran pàrquing prop del centre. La zona per AC’s està plena i optem per estacionar a la part de cotxes al costat d’un parell d’AC’s franceses. A fora plovisqueja i fa fred.
DIJOUS, 10 DE DESEMBRE DE 2009
Thann – Mulhouse – Altkirch 45 Km
Nit tranquil·la. Al matí anem sentint el lent despertar del poble de Thann, vinculat amb el sord soroll dels motors dels cotxes que van abandonant l’aparcament. Ja no plou, però el cel està tapat.
Vista del riu Thur al seu pas per Thann |
Destruït per ordre del Rei Lluís XIV, l’any 1673, després del pas d’Alsàcia a França (Tractat de Westfalià), ja que el castell perdia el seu anterior i valuós interès estratègic. Després de diferents intents, la grossa torra de guaita, es trenca i una de les parts forma, el que ara es coneix per “l'œil de la sorcière”, un curiós ull rodó.
L'oeil de la Sorcière |
Museu del Ferrocarril a Mulhouse |
Mercat de nadal de Mulhouse |
Mulhouse (casa del moliner, en català), va ser fundada, segons una antiga llegenda, a l’any 58 aE, quan Juli Cèsar va arribar a Alsàcia per foragitar els germànics més enllà del Rin. Després d’una cruenta batalla (Batalla d’Ochsenfeld) on van sortir guanyadors els romans, un soldat ferit va refugiar-se en un antic molí on va acabar casant-se amb la filla del moliner. Altres soldats van acostar-se també al molí i van casar-se amb d’altres dones de la regió. En l’escut de Mulhouse hi ha una roda de molí. Una altra llegenda, que seria més antiga, canvia Roma per Àtila, el rei del Huns.
Ajuntament de Mulhouse |
Amb la caiguda de la tarda, els edificis de la plaça s’il·luminen, mostrant-se encara més esplendorosos als que allí ens trobem.
Tornem fins al pàrquing, per dirigir-nos fins Altkirch, un municipi veí, on hem llegit que durant aquestes dates es representen llegendes locals, amb el que s’anomena “el bosc encantat”.
El bosc encantat |
Ajuntament de Altkirch |
Dormim al mateix pàrquing del supermercat.
DIVENDRES, 11 DE DESEMBRE DE 2009
Altkirch – Besançon – Hauterives 477 Km
Són les 10 i 6 minuts del matí quan marxem d’Altkirch. Avui emprenem part del viatge de tornada sense tenir massa clar que fer entremig, més que res per l’incertesa de si baixarem en 2 ó 3 dies, i quan aguantarem dins l’AC sense cansar-nos massa.
Porta de Besançon |
Plaça on vam passar la nit |
Cansats ens posem a dormir.
DISSABTE, 12 DE DESEMBRE DE 2009
Hauterives – Bages 598 Km
Nit molt tranquil·la. Al matí, la plaça comença a despertar i diferents cotxes van prenent posicions. Davant la possibilitat de que quedem tancats decideixo canviar el lloc on hem passat la nit i canviem per un aparcament en una avinguda propera, que encara queda més a prop del “Palau Ideal”. Visita per aquest matí de tornada cap a casa.
Després d’esmorzar iniciem aquesta visita, que jo feia temps tenia en ment i que esperava que algun dia ens caigués bé de visitar.
Palau Ideal |
L’entrada al Palau és de pagament, ara el regenta i el manté l’ajuntament de Hauterives i l’estat francès (Patrimoni Cultural des de 1964). Destaquen les espectaculars decoracions ambientades en diferents cultures, hindú, egípcia, etc. Als nanos grans gaudeixen d’allò més amb la visita, descobrint racons i raconets, figures i figuretes i secret rere secret.
Després de la visita, mentre la resta de la família tornen cap a l’AC, jo em passo per una fruiteria propera per carregar.
Marxem amb temps per passar pel poble de St. Donat-sur-l’Herbasse (que ens ve de camí) on hi ha un lloc per carregar i descarregar aigües i un cop fet, (per cert, fa un vent glaçat que pela) enfilem l’autopista en direcció sud.
Jugant a l'àrea de l'autopista |
Quilòmetre rere quilòmetre ens acostem cada cop més a casa. Arribem a casa entrada la nit i ens quedem a dormir dins de l’AC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada